En els darrers capítols del serial del desastre de Rodalies, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha insultat els partits catalans i ha anunciat l’acomiadament d’un treballador de Renfe –desmentit pels sindicats– per un suposat sabotatge amb què el govern espanyol intenta tapar el caos. I mentrestant un col·lectiu d’usuaris ha posat en marxa una aplicació informàtica per saber on és i quant pot trigar el tren que esperen mentre es desesperen. El giny xucla informació que generen Renfe i Adif, que són incapaces de fer-la arribar en condicions als passatgers per la senzilla raó que mai els han tingut en compte.
Els usuaris del servei donen una lliçó d’autoorganització mentre el govern que se n’hauria d’ocupar està immers en una guerra de propaganda, de la qual forma part la tossuderia de regalar els bitllets de Rodalies en lloc de fer que tinguin valor. Així s’arrabassa la condició de clients als ciutadans condemnats a fer servir el ferrocarril diàriament, que paguen igualment el servei amb els seus impostos encara que els facin creure que els surt gratis, com si aquesta gratuïtat els restés drets, el dret a exigir-ne el funcionament correcte.
Pedro Sánchez, el subvencionador progressista, va anar a veure la pel·lícula El 47, la història de la lluita d’un barri de Barcelona per tenir transport públic. I algú del seu equip va decidir que era bona idea marcar-se un tuit lloant la “dignitat” d’aquells veïns. El segrest d’un autobús liderat per Manolo Vital per portar-lo a Torre Baró va ser el maig del 1978, en l’etapa preconstitucional de la Transició, en plena ressaca del franquisme. Han passat 47 anys i els ciutadans de tot Catalunya –no només els d’un barri–, sota el mandat del tercer president de govern del PSOE des d’aleshores, aviat hauran de segrestar trens per arribar a treballar a l’hora. De moment, per tenir informació precisa i útil sobre l’estat del servei, els passatgers ja s’han hagut de fer ells mateixos l’aplicació que ho permet. L’esquerda oberta entre la societat i les institucions és cada cop més ampla i implica perills que no es poden permetre ni els que la provoquen. Mind the gap.
