El ritual es repeteix. ERC, com també ho podria fer Junts si es donés el cas, ha de fer veure que aquesta vegada sí que sí, que Catalunya deixarà de patir una sagnia fiscal crònica i passarà a ser tractada de forma justa per l’Estat. A això s’hi afegirà alguna qüestió simbòlica respecte a la llengua i, tot plegat, serà presentat com una nova etapa d’increment i reforçament l’autogovern. La paradoxa és que, d’entrada, aquest embolcall brillant que han d’aprovar les bases republicanes serà gestionat pel PSC, amb un president que es va manifestar, en el seu moment, rere la pancarta de Societat Civil Catalana. Tot això quedarà relativament dissimulat per la cridòria habitual dels mitjans de Madrid, que veuran una humiliació nacional allà on, estrictament, es concretarà una victòria de l’unionisme.
Aquesta és la medicina que serà difícil d’empassar per la militància d’ERC. Salvador Illa no és Pasqual Maragall i, per tant, tendirà al perfil baix en les relacions amb Madrid. El seu programa bàsic és el de “girar full”, amb una ambició nacional que es limitarà a la tolerància del PSOE. ERC -la d’ara i la de més endavant- quedarà compromesa inevitablement amb un nou format del vell tripartit.
En qualsevol cas, ERC ha de buscar una nova direcció i una estratègia diferent que la reconnecti amb els sectors de l’independentisme que han abandonat les sigles. Aquestes seran les decisions importants, tant si les bases republicanes avalen la presidència de Salvador Illa com si no ho fan.
