Una de les formacions polítiques que es van implicar en la reforma del reglament del Parlament per tal de suspendre els càrrecs polítics des del moment en que fossin declarats investigats en processos judicials per delictes de corrupció demana ara que es canviï, perquè entén que es tracta d’un precepte mal construït. La pressió ha arribat en forma d’acte de recolzament a un dels seus membres. Però no calia que s’investigués Laura Borràs per eventuals corrupteles en la contractació pública perquè alguns entenguéssim que aquest precepte del reglament tenia poc i contraproduent sentit.
En primer lloc perquè qui ha tingut a veure amb els procediments judicials sap que és un xic frívola la determinació de la condició d’investigat. Sí, hi ha d’haver indicis de que el delicte s’ha comès, però ningú en pot desprendre una culpabilitat, i no sols pel fet de que mentre no hi ha sentència la presumpció d’innocència s’ha de mantenir sempre, sinó també perquè es determina la condició d investigat d’una manera força automàtica justament per garantir-ne la defensa jurídica. En segon lloc perquè s’utilitza per suspendre els parlamentaris solament en el cas de delictes de corrupció, com si en aquests la declaració d’investigat fos més clara i evident que en qualsevol altre o com si el delicte de corrupció fos més greu que, per exemple, un delicte d’assassinat o, i és més proper al de corrupció, el d’estafa.
Jo no he cregut mai que fos una bona mesura aquesta de suspendre els investigats en certs delictes. Ben cert és que la justícia lenta, barrejada amb el privilegi de la immunitat parlamentària podria induir la ciutadania a sospitar que les lleis s’apliquen amb un raser diferent a les altes instàncies i a l’individu corrent. Però això en el fons sempre serà una mica així, i pel que fa als parlamentaris, el privilegi es dóna per garantir que la representació política, que és nostra, es mantingui.
En definitiva, jo també reformaria el reglament, però no perquè ara Laura Borràs es vegi amb l’aigua al coll (de fet, també dirà, si la condemnen, que ha estat una persecució ad personam). Ho faria perquè mai hi hauria d’haver estat. De fet, la pena de telenotícies ja la tenen, de manera que en el seu cas, just per això, la presumpció d’innocència és més feble que per a la resta. Malgrat tot això, la ciutadania creurà, si es reforma, que és per ella, el que té un efecte letal sobre la credibilitat de les institucions, més enllà del descrèdit de la cambra que ERC utilitza a tort i a dret per dir a Borràs que s’aparti.
