No és el millor moment per Pedro Sánchez, però el Partit Popular no pot plantejar-li una moció de censura que pugui prosperar. Malgrat la dimensió que està prenent el cas Koldo, amenaçant ja de ser el cas Ábalos, i principiant el camí cap a esdevenir el cas Sánchez and co., aquest és el resum de la situació. Potser per això Feijóo ha reunit els seus aquest cap de setmana per emetre després una declaració que òbviament ja estava preparada abans d’acabar la trobada de tan llarga i detallada i de reiterativa en els seus extrems i de meditada en la seva conclusió com ha estat: plantejar una querella per finançament il·legal, suborn i tràfic d’influències contra el PSOE. No és l’historial dels populars el més adient per fer-se els ofesos amb els embolics que van creixent entorn el president, la seva família i el seu entorn de confiança, però també cal recordar que entre eleccions són els partits de l’oposició els que tenen l’obligació de vigilar. I per això la querella.
Ja fa temps, però, que els nostres representants es dediquen més a aquesta mena d’actuacions processals que altres de caràcter polític que sense dubte més els hi pertocarien. Una querella fora de les primeres; una moció de censura és de les segones. Però el PP sap que no pot plantejar una moció mentre els aliats que hagi de tenir per guanyar-la inclogui Vox. Almenys per ara. Com a conseqüència, es dedica a desgastar en el que pugui la imatge de Pedro Sánchez preparant unes eleccions que sens dubte encara queden lluny. Perquè malgrat la indubtable erosió de la credibilitat de Sánchez, el poder és a les seves mans i com el seu objectiu principal és conservar-lo, així serà a tot cost fins d’aquí a tres anys, excepte que per alguna raó entengui que li és més beneficiós avançar-les. Podrien Junts i PNB ajudar Feijóo a fer-lo fora en algun moment concret? Potser és massa aviat. Potser ho serà sempre. Mentre no arriba el temps de la moció, querella.
