La paraula anglosaxona cool, tot i formar part del vocabulari quotidià de bona part de la ciutadania, i especialment del dels més joves, no és fàcil de definir. Per una banda, hi ha qui afirma que el terme cool fa referència a restaurants, música, roba, botigues, aliments, etcètera que es caracteritzen per ser diferents i tenir un cert nivell. És a dir, és tot aquell consum que ens fa diferents a la resta, a la massa, a la moda massiva, però sense arribar als nivells del frikisme, i ens aporta, d’una o altra manera, classe i, fins i tot, personalitat. Altres ho tradueixen i defineixen amb un sol mot: guai. No hem de perdre de vista, però, que la definició d’aquest tampoc és senzilla. En una línia similar, la traducció literal que apareix a molts diccionari anglès-català és fresc. Veiem, per tant, que no és té una únic sentit i que no té el mateix significat a tot arreu. No obstant, a partir de les diferents definicions i traduccions recollides i altres consultades arribo a la definició de cool que regirà aquesta secció: pretendre estar a la moda pretenent, valgui la redundància, tenir un cert nivell de distinció i diferència.
Ara ve la segona part de la pregunta, que, si pot ser, és encara més difícil que la primera: quines botigues, restaurants, marques de roba, ciutats, etc. són cool? No pretenc donar resposta a aquesta pregunta perquè, de ben segur, m’enganxaria els dits perquè si no hi ha un consens sobre el terme, encara menys l’hi haurà sobre aquells productes o serveis que en formen part. No obstant, sí que m’aventuro a dir que en el nostre àmbit, i a dia avui, ja que en això del cool no hem de perdre mai de vista la temporalitat, sí que hi ha un cert consens sobre el que ho és i el que no ho és. A mode d’exemple, i seguint qualsevol de les definicions anteriors, és més cool, guai, diferent amb pretensió de cert nivell de distinció sopar en un restaurant del Born –tot i aquest barri de Barcelona sembla que darrerament ha fet un gir cap al turisme– on la deconstrucció, l’escuma i els encenalls siguin els protagonistes de la carta d’elevats preus que en qualsevol bar de la perifèria barcelonina on una cuinera de les de tota la vida faci unes croquetes d’escàndol a un bon preu. Però això, com deia, està molt lligat a la temporalitat i al que els gurus del cool, altrament anomenats cool hunters, ens diguin que hem de fer. Potser un d’aquests passarà un dia pel bar de les croquetes, la senyora i el seu bar moriran d’èxit sense saber molt bé ni com ni per què. Vet aquí una paradoxa…
Aquesta contradicció serà un dels eixos centrals d’aquesta secció. Ser cool és tenir una cafetera que necessiti càrregues de cafè que només venen a abarrotades, i cares, botigues del passeig de Gràcia i quatre llocs més? És jugar-se la vida agafant una bicicleta en una ciutat, que, per cert, no té les infraestructures necessàries per a la circulació d’aquestes sense perill pels usuaris, per no contaminar i agafar el cap de setmana el tot terreny? És pagar un dineral per un plat deconstruit? Les properes setmanes trobareu les respostes a aquestes preguntes i moltes altres que tenim preparades. Accepto propostes cool!
