La Reial Societat, després d’una època daurada a principis dels anys vuitanta, ha passat a ser un club poc habitual en el repartiment de títols i campionats. Però el fet és que aquesta final de Copa -a sobre, guanyada- ha convertit el públic txuri urdin (blanc-i-blau, en català) en la tercera afecció que mostra el seu desacord amb la imposició acústica que acompanya l’entrada ritual de la família Borbó. Potser per això, aquest cop la xiulada a la Marxa reial ha caigut especialment malament en el conjunt del nacionalisme espanyol, que no troba la manera de reprimir la dissidència quan és compacta i massiva.
Així que, vista la reincidència, ha començat la subhasta repressiva. I ja hi ha la primera aposta. El diari Marca -el més llegit i madridista de tot l’Estat- proposa, editorialment, que la represàlia contra les afeccions menys monàrquiques sigui l’expulsió del club, durant un any, de la competició corresponent. La justificació és que la xiulada “llança un missatge nociu al món sobre aquest país” i s’ha de “tallar radicalment aquesta tradició“. És a dir, es tracta de sancionar el club al marge que l’entitat no hagi organitzat res, només perquè els socis expressen que la seva identitat no té res a veure amb el que simbolitza l’himne que, diguem-ne, cantaven els que venien de Madrid.
La cosa té la seva perversió. I l’expliquen obertament. El Marca afirma que aquesta mesura repressiva “obligaria els clubs a dissuadir i promoure campanyes que instin els seus radicals a desistir sobre aquest tipus de pràctiques“. Uns “radicals” que, com reconeix el Marca, són tothom. L’editorial acaba amb el “basta ya” del cop de puny a la barra del bar. Tot plegat, la proposta de sempre. Que sigui el Barça qui reprimeixi els catalans i l’Athletic Club de Bilbao i la Reial Societat que s’ocupin dels bascos. Ep, però només un any. Fins que ens aprenguem el lolo-lolo, que mira que ens ho posen fàcil.
