És el PSC que hi veu clar

Una encaixada al migdia i la primera votació perduda a la tarda. Amb el PSC decidint-ho tot. Així ha arrencat la nova etapa de la legislatura que va començant sent “la del 52%” i que en només dos anys s’ha transformat en la dels 33 diputats, els que té el grup Socialistes i Units per Avançar.

Divendres es van aprovar els pressupostos després de mesos de negociacions en què Salvador Illa ha sabut fer créixer el seu poder. Des del seu “govern alternatiu”, el PSC va començar a presentar-se com a soci prioritari per als comptes del 2023 a finals d’agost del 2022. Encara existia el Govern de coalició d’ERC i Junts, que ara sembla una relíquia del passat. La intenció era fer els tractes amb els comuns, com en el pressupost anterior –amb la CUP, la tercera peça del puzle del 52%, ni s’ho plantejaven–, tot i que el conseller d’Economia, aleshores encara Jaume Giró, mantenia converses amb els socialistes. Però a l’octubre va arribar la ruptura i el taulell de joc va quedar totalment sacsejat. Era el moment que havia estat esperant Illa, i va començar a moure les seves fitxes, convençut que només ell podia guanyar.

Per rematar aquesta jugada, el PSC havia d’administrar bé el temps: allargar tant com pogués la negociació dels pressupostos que, més que un debat sobre com distribuir els recursos minsos de la Generalitat –amb el dèficit fiscal de sempre–, va ser una batalla pel poder. Qui mana aquí? Aquesta era la pregunta, que ara ha quedat contestada. Mana el PSC, encara que, de moment, no presideixi el Govern. I els socialistes se’n surten de destruir el 52% perquè els mateixos partits de la majoria independentista així ho han volgut.

Des que va començar la legislatura, amb un pacte que va néixer amb fòrceps, Junts i ERC es van dedicar a la seva guerra eterna –amb l’afegit de les batalles internes dels juntaires– per l’hegemonia dins l’independentisme. Mentrestant, el PSC empenyia per tornar a posar l’autonomisme al centre. Des de Madrid, el PSOE ha fet la seva part de la feina bloquejant, com era de preveure, la taula de diàleg. Ara a Salvador Illa li sembla que ha de fer poca cosa més que esperar les eleccions per aconseguir manar oficialment a Palau. Els resultats de les municipals decidiran, probablement, quan es convoquen els comicis per al Parlament. Serà el temps que tindrà de marge l’independentisme per reaccionar.