Prestigiar un ruc

Chris Rock és un humà limitat. Limitada és la seva intel·ligència, com demostren els acudits de tercera que va emprar en la gala dels Òscar. No sols envers la Jada Pinkett i el seu cap rapat, sinó també envers altres assistents, tots ells a la vegada lents en reaccionar, com palesen els riures que, Will Smith inclòs i ni que sigui amb la boca petita, acomboiaven cada nova broma, cada nova riallada histèrica de Rock. Res a veure amb l’Eugeni, oi?

Però Rock ha tingut sort. La cerimònia absurda i caduca, inútilment vestida de gala quan els artistes ja han perdut tot el glamur gràcies a unes xarxes socials que els enxampen en xancletes i despentinats fent la compra al supermercat, ha revifat gràcies, no s’enganyin, a Will Smith. Sí, malauradament en la versió brutal i barroera que també s’ha imposat a la resta de terrenys: la política, el periodisme, l’escola. Diuen que sense la plantofada estaríem parlant dels guardonats, però tothom sap que és mentida, que des de que les plataformes de streaming poden produir cintes cinematogràfiques que guanyen premis, ja res ha tornat a ser el mateix, no hi ha un for comú on contrastar la qualitat i, a més, qui creuria que tenen sentit uns premis on la millor direcció no ha estat per al mag Spielberg?

S’ha acabat la màgia i sols quedava una escletxa d’esperança per a l’èpica. Cap reacció podia salvar Will Smith perquè en totes elles hauria empipat un col·lectiu: en riure, per covard; en marxar amb la dona, per superb i masclista. Sí, alguns diuen que havia d’esperar al seu discurs en recollir el premi, però i si no li haguessin donat? Ni tan sols demanant perdó, com ha fet de manera explícita, detallada i ampla, deixa de perdre adeptes cada moment que passa. Però l’Acadèmia hauria de recordar la distància entre l’autor i una obra on el seu art brilla per sobre d’aquesta ombra. I, en tota cas, Chris Rock li hauria d’agrair que en el seu espectacle (no hi aniria ni cobrant) les entrades ara es revenen cent vegades per sobre del seu preu originari. És el que té, i d’això nosaltres en sabem un tou, prestigiar un ruc.