Torna la polèmica política entorn la possibilitat que el poder judicial s’hagi de pronunciar sobre la validesa del decret de la Generalitat que deixa sense efectes la convocatòria electoral del 14 de febrer i en fa una de nova per al 30 de maig. Els crítics diuen que els jutges no són ningú per determinar el dia que la ciutadania pot ser cridada a exercir el seu dret de vot, però en dir-ho, i sense entrar ara a valorar el contingut del decret, obliden o desconeixen un munt de regles pròpies de qualsevol Estat de dret.
El decret del govern és una norma de rang reglamentari, sotmesa per aquesta raó al control del poder judicial. A diferència del que passa amb les lleis, que els jutges no poden més que acatar (en alguns casos poden qüestionar-les davant el Tribunal constitucional), una de les competències específiques del tribunals contenciós-administratius rau en determinar l’adequació del reglament a la llei. Però sols ho pot fer si algú amb interès legítim i directe li pregunta. El problema que tenen en aquest cas els seus autors és que no sols pot estar interessat en impugnar-lo el PSC (que potser no creu en l’oportunitat política d’una acció així), sinó qualsevol dels ciutadans que formen part del cens electoral. Per posar un exemple: si com diuen, pensen donar per vàlids els avals recollits per les formacions que els necessitaven i els van aconseguir (PNC i Primàries), i a més pensen acceptar que qualsevol altra partit tingui nou marge per presentar-se, potser els que van donar l’aval a aquells primers, veient que altres partits que potser els convencen més es presenten, estiguin interessats en què aquells avals es deixin sense efecte (com la convocatòria!) I si no es fa, tenen dret a preguntar al jutge si una cosa i altra (vells avals, nous partits) són compatibles o no, si el decret és vàlid o no.
La resposta del tribunal, en el cas que l’hagi de donar, no versarà sobre el dia que s’hagin de fer les eleccions, però potser sí sobre aspectes directament relacionats amb la competència del govern per canviar-ne una data que venia donada per la llei (per no haver estat capaços de trobar substitut al President Torra), o amb la solidesa de justificar posposar-la fins al maig (que vol dir perllongar deu mesos un govern en funcions que ha demostrat la seva incompetència amb escreix). Que el jutge no pugui dir al govern quan convocar eleccions no significa que aquest, o ningú, pugui fer el que vulgui. A tots ens vinculen les normes jurídiques, desplegades i mútuament condicionades, com els òrgans i poders, en un Estat de dret.
19 
9 
