Avui el Suprem ha demostrat allò que els sociòlegs solen dir quan parlen d’anàlisi i interpretació demoscòpica: que el números, les xifres, els pots torturar fins que diguin el que vols que diguin. Els condemnats per sedició i malversació, que reiterades vegades han reclamat on eren les factures que provaven la malversació i que es quantifiqués quants anys de la condemna eren per sedició i quants per malversació (sense èxit) no se’n van sortir, i ni amb el compte de la vella no me’n surto jo. Si els condemnats per sedició ho eren per 9 anys, posem per cas, i els de sedició i malversació per 13, podríem dir que la malversació eren 4 anys? Doncs no, perquè sense sedició, continuen sent 13 anys. Malversació agreujada? Per què, ara, agreujada?
I no només les xifres, la interpretació del codi penal. Quanta inseguretat jurídica, quanta arbitrarietat. Fer entrar el clau per la cabota, sigui com sigui el clau… i la cabota. Tant és el codi penal que sigui vigent, han buscat dintre del catàleg el que els permetés mantenir les penes que van dictar.
A Cuixart i Sánchez els apliquen el tipus de desordres públics del codi penal derogat tot i que ja han complert la pena, com per remarcar que “compte que els independentistes ens manifestem i no és de franc”.
Es tracta de mantenir en respiració assistida la interpretació suprema del codi penal, perquè és la que els garanteix la repressió de qualsevol procés pacífic d’emancipació. Els alts tribunals garants de les essències pàtries no perden mai, com la banca.
No s’ha negociat amb qui no es pot negociar, sinó amb el legislatiu i executiu. Però el Suprem sí que pot etzibar al legislatiu i a l’executiu que què han fet, que han provocat un buit normatiu i que no es podrà castigar penalment el que es va fer a Catalunya el 2017; i apuntar al Constitucional (la darrera instància espanyola) per on haurien d’anar els trets en cas que Junqueras, Romeva, Turull i Bassa s’hi adrecin un cop esgotin el tràmit del recurs d’aclariment al Suprem, que tenen dret a presentar en el termini de tres dies. Troleig suprem dels qui fan política des dels tribunals. On és la boleta, sempre on jo digui. Trols de l’altra banda, aprofito que tinc la tribuna: absteniu-vos del “jo ja ho deia”, perquè vosaltres tampoc no perdeu mai… encara que no sumi ni un mil·límetre en el camí cap a la victòria.
2 
