“Fem una crida pública animant a la participació”. Així de clar. Un col·lectiu mostra el seu suport a una manifestació i demana als seus seguidors que hi participin. Democràcia pura. Llibertat d’expressió. El cas és, però, que el col·lectiu que fa la crida és el sindicat majoritari de la Policia Nacional espanyola. I la manifestació a la qual dona suport és la protesta contra una hipotètica llei d’amnistia que la dreta espanyola organitza a Barcelona, amb els més alts representants del sector desplaçats expressament des de Madrid.
No és del tot sorprenent, després del comportament d’elements policials d’aquest perfil a finals del setembre del 2017. Tothom recorda aquella escena d’un grup de policies al vestíbul d’un hotel del Maresme on estaven allotjats, enfurismats com lleons engabiats, agitant els braços contra els manifestants que hi havia al carrer i cridant “¡Que nos dejen actuar, que nos dejen actuar!“. No es tractava de servidors públics amb fervor per la seva feina, sinó d’una colla de fanàtics amb ganes de repartir llenya, com efectivament van fer pocs dies després, davant dels col·legis electorals de l’1-O. Sis anys després, l’Espanya que va guanyar les eleccions del 23-J –si no fos per Catalunya, la dreta ja seria a la Moncloa– manté el pols. Però ara ja no és només contra l’independentisme, sinó contra l’altra Espanya: el xoc que es produeix cíclicament al llarg de la història.
El sindicat majoritari del Cos Nacional de Policia no és un petit grup marginal, no té una posició extraoficial o fora del sistema, sinó que és l’interlocutor oficial amb els comandaments, la secretaria d’Estat i el ministeri. I, així i tot, deixa de banda el rigor institucional que hauria de mantenir i adopta una posició colpista quan demana als seus afiliats, que són policies i van armats, l’assistència a una manifestació contra una possible llei –ni tan sols és segur que arribi a existir– impulsada per diputats electes del Parlament del seu país. Una llei que no afectaria la seva situació laboral o operativa i sobre la qual, per tant, no haurien de pronunciar-se.
Que els partits que s’hi oposen es manifestin en contra de l’amnistia és normal. Que una entitat com Societat Civil Catalana organitzi la protesta és totalment legítim. Que la policia –que hauria de limitar-se a vetllar perquè les mobilitzacions es produeixin sense incidents, cosa que en aquest cas faran els Mossos– cridi a participar-hi és, directament, perillós.
