El 12 de març vinent, a la Pobla de Segur, Pallars Jussà, es farà una consulta per canviar el nom del ‘passeig Josep Borrell’ pel de ‘passeig 1 d’octubre’. És una decisió que ha enfurismat el Partit Socialista, però que es farà igualment perquè respon als acords presos pel ple municipal el setembre del 2018 i el febrer del 2020. Hi podran votar els majors de setze anys i hauran de respondre una d’aquestes dues preguntes: “Mantenir el nom actual de Passeig Josep Borrell i Fontelles” o “Canviar el nom del passeig per Passeig 1 d’octubre”. El ple de l’Ajuntament va aprovar per majoria absoluta aquesta proposta pel “malestar que van provocar en un sector important dels pobletans les polèmiques declaracions del senyor Josep Borrell, així com la seva posició respecte als fets de l’1 d’octubre de 2017”. En el moment de procedir-se a la votació, els regidors del Partit Socialista, Carles Boix i Juan Coloma, es van aixecar i van abandonar el ple.
Abans de continuar, però, recuperem les famoses declaracions de Josep Borrell. Les va fer el desembre de 2017, en un míting a Sabadell, davant la claca del seu partit, el mateix partit dels regidors de la Pobla de Segur. Les va fer en espanyol, perquè s’avergonyeix de la seva llengua i perquè, com tothom sap, el català és una llengua desconeguda a Sabadell. Va dir: “Antes de cerrar las heridas hay que desinfectarlas [grans aplaudiments], porque si las coses sin desinfectar [amb sorna i gesticulant] se pudren. Hay que sanar el cuerpo social, hay que pasar bien el desinfectante [pinxo i amb el gest de passar-hi el ribot d’Alfonso Guerra] y luego, naturalmente, hay que coser”.
Són declaracions que repugnen. Repugna sentir-les i repugna veure les imatges de la persona que les diu i com les diu. Són declaracions racistes, fastigosament racistes. I tractant-se d’un català, vergonyosament autofòbiques. I tot això venia perquè, segons ell, Catalunya és un país malalt. Són paraules seves: “Aquest és un país malalt”. El concepte de ‘malaltia’, aplicat a un país, i la necessitat de desinfectar-ne la població són el corpus teòric que ha propiciat les més grans barbaritats de la història de la humanitat. La història en va plena, de ‘desinfectadors’ convençuts que la dissidència és ‘malaltia’. Són els ultres de la història. Que portin a terme (o no) les seves ‘desinfeccions’ depèn sempre del poder que tenen i del context geopolític en què es troben.
Després que totes les televisions del món difonguessin les imatges de l’U d’Octubre, amb les pallisses brutals de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil al poble català davant dels col·legis electorals, Josep Borrell va dir que eren falses. El falsari deia que eren falses. Deia que eren ‘fake news’. Deia literalment que “corresponien a actuacions que s’havien desenvolupat al Xile de Pinochet”. La BBC no li ho va tolerar i el va posar a lloc replicant-li que eren imatges pròpies, filmacions de la pròpia BBC. Va ser també la BBC qui l’11 de setembre del 2018 el va posar contra les cordes fins que no li va quedar més remei que reconèixer que Catalunya és una nació. Aleshores el van pentinar: “I també reconeixeu, suposo, com va reconèixer Espanya en un conveni de les Nacions Unides del 1976, que Espanya va signar, el dret de la gent d’autodeterminar-se. Aleshores, si reconeixeu aquest dret, i si reconeixeu que Catalunya és una nació, se’m fa difícil d’entendre com podeu no permetre que el poble català faci un referèndum autoritzat, en virtut del seu dret d’autodeterminació”.
Tampoc no es pot parlar de Josep Borrell sense recordar la sanció de 30.000 euros que la Comissió Nacional del Mercat de Valors li va imposar per la venda d’accions d’Abengoa quan era conseller de la companyia i disposava d’informació privilegiada no publicada. Arran d’això, el 10 d’octubre del 2018, l’economista Xavier Sala-Martín el va definir com a gàngster amb aquestes paraules: “En un país normal, els gàngsters que fan servir secrets empresarials per fer diners van a la presó. A Espanya, a aquests gàngsters se’ls fa ministres”.
Quaranta dies més tard de la data que he citat, eren els indígenes nord-americans els qui blasmaven Borrell i el definien com a “racista”, “supremacista” i “negacionista” després que hagués fet les següents declaracions: “Els Estats Units van néixer amb una independència pràcticament sense història; l’únic que van fer va ser matar quatre indis. A banda d’això va ser molt fàcil”. Fa venir basques, només de sentir-ho. I és que, certament, cal ser molt racista, molt supremacista i molt negacionista, per negar un genocidi que va suposar la destrucció de nacions índies senceres i la mort de milions d’éssers humans. Però només eren indis, és clar. Un indi és menys que un ésser humà, i, per tant, la mort de seixanta milions d’indis, la quantifica Borrell com la mort de “quatre indis”. Ves per on, cent anys després d’iniciada la colonització, el 90% dels indis havien estat exterminats, i gràcies a estudis actuals sabem que això va provocar un canvi ecològic al planeta arran de l’abandonament de les terres de conreu i el creixement d’un nombre extraordinari d’arbres que van absorbir una part del carboni de l’atmosfera.
Que Josep Borrell sigui l’Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat és un insult als drets humans i ens diu que el Consell Europeu, cedint a les pressions del govern espanyol i procurant fer equilibris quant a la representativitat dels estats membres, ha comès un disbarat que l’embruta i el desacredita. És inadmissible que un personatge tan sinistre com Borrell ocupi un càrrec que exigeix honestedat i principis humanístics.
Doncs tot i les qüestions exposades, els regidors del PSC de la Pobla de Segur, operaris del 155, continuen enaltint Borrell i blasmant la consulta del 12 de març vinent, cosa que els porta a dir atzagaiades com la del portaveu local Carles Boix a RAC1: “Josep Borrell és el polític amb el nivell més alt que ha tingut mai Catalunya”.
Quan es va descobrir l’ús que havia fet el senyor Borrell d’informació privilegiada per obtenir benefici econòmic personal, en el cas Abengoa, el Partit Socialista de la Pobla de Segur va callar; quan el senyor Borrell va dir que les imatges de la violència policial espanyola de l’U d’Octubre eren falses, el Partit Socialista va callar de nou; quant el senyor Borrell, exhibint el seu racisme habitual, va dir que calia desinfectar els catalans, el Partit Socialista va tornar a callar; i quan el senyor Borrell, persistentment racista, va dir que la colonització americana tan sols havia causat la mort de quatre indis, el Partit Socialista va continuar callant.
Massa silenci, senyors ‘socialistes’, ja que qui calla consent; a més, és clar, de palesar plena identificació amb Josep Borrell. La prova és que el defensen i que consideren que totes aquestes barbaritats que acabo d’enumerar són mèrits més que sobrats perquè la Pobla de Segur li dediqui un carrer. Quina vergonya, Déu meu! Esperem que el 12 de març guanyi el sentit comú i que la Pobla de Segur, per voluntat popular, retiri del seu nomenclàtor un nom que degrada la població, en particular, i els valors democràtics, en general.
7
42
