Places i províncies africanes: Ceuta, Melilla i altres curiositats colonials

"Els defensors de la suposada política no-nacionalista i constitucionalista ensenyen les seves vergonyes quan es parla de Ceuta i Melilla"

L’entrada massiva de persones a Ceuta i Melilla, que hem vist els darrers dies, té relació amb l’impacte social del COVID. Però hi ha sens dubte altres qüestions que hi han pesat, algunes molt profundes i antigues. Segur que el Marroc ha relaxat els controls per facilitar el pas d’una pila de joves i no tan joves exasperats. Segur que Rabat juga amb els emigrants per pressionar Madrid, que no ha comès altra ofensa que dispensar atenció mèdica a un activista saharaui. Segur que tot això hi és, com ja s’ha ocupat a destacar la premsa espanyola.

Però també hi ha el vell colonialisme, i el nacionalisme espanyol més ranci. Les possessions de Ceuta i Melilla no tenen cap lògica, cap ni una. Ni econòmica, ni geogràfica ni històrica ni estratègica. Són un destorb polític majúscul. Ho hem vist aquests dies; el govern espanyol ha hagut de fer mans i mànigues per ocultar qualsevol abús d’autoritat per part de la força pública, quan milers de persones intentaven superar la reixa de separació. Tot i així, s’han vist imatges molt crues, de morts i ferits a la platja, de nens apurats, de mares joves desesperades… un autèntic desgavell humanitari que cap país del primer món s’hauria de permetre.

¿És tot culpa del virus i del pèrfid monarca alauita? De cap manera. El motiu principal al darrere d’aquestes imatges, l’explicació de fons real, és la tronada obstinació africanista del patriotisme espanyol. És la dèria persistent en passar per potència mundial, i de preservar amb dents i ungles aquests enclavaments a la costa africana, obligant-se a fer de gendarmes en una explosiva frontera amb el Sud del planeta. Els defensors de la suposada política no-nacionalista i constitucionalista ensenyen les seves vergonyes quan es parla de Ceuta i Melilla. S’acaben els arguments i s’entra en el territori discursiu de la cabra de la Legió –la de Franco i Millán Astray.

Que els portuguesos conquerissin Ceuta al segle XV no sembla un motiu rotund per justificar que Espanya continuï ocupant la vila; com tampoc no es pot reclamar el retorn de les ciutats a cap dels seus històrics ocupants, fossin fenicis, bizantins, visigots o àrabs. La història ha de servir per conèixer el passat, no pas per determinar el futur. En tot cas, aquí caldria parlar dels principis d’autodeterminació, i que tots els residents votin democràticament si volen romandre al Regne d’Espanya.

En aquest sentit, sorprenen les grans diferències que s’al·leguen amb Gibraltar; segons el nacionalisme espanyol, allò sí que és una colònia de debò, per mor d’un tractat entre reis absolutistes de fa segles. A veure, siguem seriosos; l’única diferència de pes entre Gibraltar i les places espanyoles és que la possessió britànica ha votat diversos cops per decidir com i amb qui volen viure. I aquesta lògica, que donaria raons com a punys a Espanya, raons inapel·lables a l’hora de frenar el Marroc, ningú no s’atreveix a esgrimir-la. Fins i tot sabent que el sentit del vot segurament afavoriria l’espanyolitat. Espanya no vol ser democràtica ni sabent que guanya.

El problema gros, amb Ceuta i Melilla, encara està per arribar. De moment, la població rifenya no ha superat l’espanyola. Però la tendència apunta cap a un canvi de majories. I no sembla que les autoritats facin gaire esforços per acomodar aquestes identitats canviants. Si el nacionalisme espanyol tingués alguna neurona, desplegaria una campanya de normalització rifenya que deixés el centralisme marroquí en ridícul; cooficialitat de l’idioma amazic, classes a les escoles, història i cultura rifenya… tot allò que provoca pànic al Marroc i que pot convertir les dues ciutats en referents culturals dignes per als veïns de més enllà de la reixa.

Sent realistes, només hi ha dos escenaris de futur possibles per a Ceuta i Melilla. L’un és anar aguantant sense fer altra cosa que repetir el discurs patrioter espanyol; que els locals votin cada cop més a Vox i que es vagi enquistant la cosa, fins que algun dia esclati la tensió interna i el Regne d’Espanya marxi a tota pressa i amb la cua entre cames. L’altre és posar-hi un poc d’intel·ligència. Entendre que la via gibraltarenya no és una enganyifa, sinó precisament la clau per prosperar. Concedir el màxim d’autonomia econòmica i una identitat bicultural plena; deixar votar molt i apoderar els locals amb una auto-determinació irrebatible. I convertir les viles en dues perles, unes Singapurs bessones que siguin l’enveja i l’estel enlluernador de tot Àfrica.

Quina opció us sembla que triarà el Regne d’Espanya?

Comentaris

    Donec Perficiam 25/05/2021 2:15 pm
    Me la bufa el que faci Caspaña amb Ceuta, amb Melilla, amb Gibraltar. Jo el que vull és poder fotre el camp d'una piiiiip vegada !! Tenir 300 anys el cap sota la sabata de Caspaña ja és prou càstig....
      Gonzalo 25/05/2021 2:43 pm
      Pues no te queda que tragar....
        Tu si que tragas, bandido... 26/05/2021 12:07 pm
        Que vicio tienes...
    RAMON A 25/05/2021 10:37 am
    Son tan espanyoles com Cuba
    Gonzalo 24/05/2021 10:26 pm
    Según la ONU, la única colonia europea existente como tal,es Gibraltar. Y reiteradamente UK ha sido llamada a descolonizar dicho territorio. Teniendo en cuenta los actuales parámetros geopolíticos, una solución plausible sería la co-soberania. Existen unos tratados firmados, y hay que respetarlos.
    21
    65
    Respon
      Llibert 25/05/2021 9:09 am
      No la ONU no diu que Gibraltar es una colònia, sino Catalunya també seria considerada colònia. Es un territori No-autònom. I es va perdre quan Espanya i Regne Unit eren dos regnes absolutistes i formen part de dos impoeris, un en decadència (Espanya) i l'altre que anava cap a amunt (Regne Unit), i un va perdre una guerra i va firmar un tractat en que donava al altre una part del territori.
      25
      12
      Respon
        Gonzalo 25/05/2021 11:46 am
        Dio ese territorio, permanentemente, hasta que UK quiera. También indica que si un día UK decide abandonar el peñón, no puede cederlo a quien quiera. El reino de España tiene preferencia. Artículo X del tratado de Utrecht. Ah.....en el listado de la ONU, Gibraltar aunque es considerada como una colonia, de ahí que insistan en su descolonización. Y si UK debe descolonizarla, España puede y debe hacer valer el tratado firmado.
          Tirando de Wikipedia, eh Facha! 25/05/2021 8:45 pm
          Inútil de mango corto!
            Los huevos fritos me los hace tu madre! 26/05/2021 12:06 pm
            Pobre Facha, y encima español! Que desgraciat...
            Gonzalo 25/05/2021 8:57 pm
            Y tu tirando de huevo frito de papel encima de la cabeza, no? Jajajajajajaja!!!!!
    Luisnomeacuerdo 24/05/2021 9:17 pm
    El vendedor de neveras y sus pajas fascistas independentistas mentales. Espabila tío y estudia un poco de historia de tu país, España.
    11
    72
    Respon
      ¡¡¡ME LA SUDA ECSPANYA!!! 26/05/2021 12:09 pm
      Y serà tu país, Facha español, el mio no lo es... perdona por lo de español, es que no queria insultarte, però se me escapa...🖕🏼🖕🏼🖕🏼
      el verdugo del Cid 24/05/2021 11:52 pm
      Només t'ha faltat allò de "que pone en tu DNI", excrement diarreic merdespaÑistañol!
        traca 25/05/2021 9:44 am
        pero sigues siendo español.
        11
        33
        Respon
          Jo 26/05/2021 8:32 pm
          I tu un fill de puta, ei de bon rollo `però al tanto queno te cura. jajajajaja

Nou comentari