Què signifiquen les prohibicions? Som més conscients del significat d’una prohibició quan s’arrenglera amb les nostres conviccions o quan d’alguna manera l’entenem en sintonia amb principis generals de comuna acceptació. Potser és el cas de la prohibició de pisos turístics que ha estat anunciada per l’alcalde Collboni?
Fins i tot en els sistemes més lliberals algunes coses, situacions o actituds són prohibides. Ja sigui pel principi utilitarista o per la seva més estesa formulació com interès general, certes manifestacions de l’autonomia personal es consideren perjudicials per al conjunt. Així van néixer les fórmules per garantir el manteniment de la lliure competència o tota la legislació penal, arrelada en béns jurídics o valors socials estesos i compartits.
Que la prohibició dels apartaments turístics acaba amb un model de negoci és una obvietat. Com també ho fora abolir la prostitució o condemnar el tabac o l’alcohol a la mateixa situació d’ostracisme i persecució que altres substàncies additives. Per tant, de la prohibició en si no es desprèn la seva maldat o inconveniència. Tampoc del fet que pugui condicionar el dret a la propietat privada, doncs és a la mateixa Constitució el límit que al seu contingut i posa la seva funció social.
Algú diria que a més, gràcies a aquest canvi es produirà un creixement en el parc d’habitatge disponible per a lloguer, tot i que la reacció dels propietaris davant del canvi pot ser la de vendre les peces a qui no en vulgui fer aquest ús, sinó un de personal i privatiu, per la qual cosa no crec que aquesta pugui ser raó central de la mesura. I també es podria argumentar que d’aquesta manera un cert turisme de poca qualitat o escàs poder adquisitiu s’abstindria de venir a la ciutat o ho faria en els hotels que tradicionalment havien estat els destins adoptats pels quals venen a conèixer la ciutat, però és cert també que per a alguna gent poder fer turisme sols pot passar per llogar apartaments on tota la família pugui pernoctar per menys preu que en un hotel. Són raons globals que, diuen alguns crítics, en tot cas tenen poc en compte la raó més important per a la prohibició, que referiria una certa i òptima manera de viure la ciutat.
Perquè el que crec inacceptable és que la ciutat resti usurpada als seus residents habituals, més encara en aquelles comunitats de veïns que veuen com la pau que sobretot a la nit haurien de gaudir s’esborra entre crits, música i vomiteres al replà de l’escala. És molt difícil que l’incivisme es pugui controlar en qui sols passa per aquí uns quants dies, però és encara més difícil quan aquestes actituds no tenen el mínim control que proporciona un hotel, un hostal o similar.
Potser l’única solució per fer compatible un model de negoci tan nostrat com és el turisme i la tranquil·litat de la gent en els seus llocs de residència sigui autoritzar sols pisos turístics en blocs d’habitatges exclusivament dedicats a aquesta activitat, amb un control eficient per part del poder públic de les mínimes condicions que hauria de tenir l’establiment per mantenir aquesta condició i permís.
