Per què puja l’extrema dreta? Amb un punt arrogant de displicència, n’hi ha que podrien respondre “Perquè la gent és idiota”, i fi de la reflexió. Hi ha personatges que, des del classisme intel·lectual o l’altivesa paraprogressista, així ho tenen assumit. “La gent” -en aquest cas, els votants- són idiotes perquè no pensen com ells. És a dir, perquè es deixen enganyar. Òbviament, per uns altres. Encara amb un pèl més d’abjecció, hi ha estrategs dins els partits presumptament d’esquerres que diuen saber com aprofitar-la, aquesta idiotesa, per reconduir-la cap a les seues sigles quan arriben eleccions.
Quan un dirigent polític -o, a l’altra banda del riu, un intel·lectual; encara millor, algú que se’n considera- arriba a la conclusió que la gent és idiota, s’enfila del pendent de l’escepticisme, que sol portar al cinisme. A Catalunya, exemples de polítics cínics, n’hi ha en tots els partits. Com més vells -més vells en l’ofici-, més cínics. Esmussa sentir aquesta gent en privat. No se n’amaguen gens.
Més enllà d’aquesta conclusió tan elaborada, la gent pot votar l’extrema dreta per mil i una raons, però és sensat pensar que algú hi arriba, despagat, per haver perdut la confiança en altres opcions. Una anàlisi de l’evolució del vot als barris dormitori de París podria il·lustrar bé aquesta qüestió. Aquesta transferència. Hi ha una pila d’investigacions que, amb més o menys encert, apamen amb una certa precisió per què un votant de l’esquerra o l’extrema esquerra abraça l’extrema dreta. Siga com siga, el que sí que és segur és que ni l’esquerra ni l’extrema esquerra n’han après res.
Els qui aquesta setmana han seguit al ple de les Corts valencianes les intervencions encadenades del president de la Generalitat n’han fet un tast, d’aquest estrabisme. Sentir Carlos Mazón i com miren de rebatre’l, amb poquíssim enginy i menys gràcia, els portaveus dels partits de l’oposició pot tenir efectes anticauteritzadors. I encara més, sentir el síndic de Vox. Hi haurà govern dels Marengo uns quants anys més. En aquesta sessió el representant del partit de Santiago Abascal, José María Llanos, va fer tota una exhibició d’allò que en diuen portar l’aigua al teu molí. Llanos va fer referència a l’assassinat que ha commogut Gata de Gorgos, la comarca de la Marina Alta i encara molt més enllà.
A Gata un veí de la localitat va ser assassinat a colps fa pocs dies davant de casa després d’haver recriminat a un grup de marroquins arribats de fa poc a la localitat que deixaren d’assetjar les dones del poble.
L’origen del grup és significatiu? Òbviament per a Vox -que ha organitzat concentracions de protesta en aquesta localitat de la Marina Alta-, més que de sobra. I per a una part dels veïns de la localitat, actualment amb un alcalde de Compromís, ben segur que també. El mateix Abascal ha dedicat alguns dels seus tuits més turbulents al crim.
El cas de Gata pot ser també el cas del barri de la Font de la Pólvora de Girona o el també recent de la Barceloneta. Per explicar-los bé, per interpretar-ne les causes i les circumstàncies, per mirar de fer front a cada situació, no es pot deixar de fer referència a les nacionalitats o les ètnies dels protagonistes. Sempre que siguen realment significatives per a entendre què hi passa. Si es tracta de clans gitanos o de magrebins o de colombians, tot això no ha de protagonitzar l’explicació dels fets -i encara menys per satisfer apriorismes o recels racistes-, però els ha d’acompanyar si ajuden a entendre’ls. L’esquerra hi ha renunciat -ací i arreu- i una bona part de la premsa -podríem dir-ne la més sensata-, també.
En nom de la correcció política, de la convivència feliç, ni s’expliquen els problemes ni s’ajuda a entendre’ls. Truman Capote i Emmanuel Carrère se’n farien creus. Pitjor encara, en nom de falses concepcions, no s’acaba fent res per resoldre’ls. O això acaba creient-se la gent, perquè l’extrema dreta sí que els explica, i ho fa a la seua bàrbara manera.
Com es pot entendre la situació i els problemes del bari de Sant Jaume de Perpinyà si no es fa referència als seus antics habitants i a les noves onades immigratòries que hi han arribat després? Els uns -gitanos “de tota la vida”- i els altres -magrebins d’arribada recent- s’han enredat en una llarga pugna pel control del barri.
Sovint els mateixos que fugen d’explicar-la per no haver de referir-se obligadament a “gitanos” o a “algerians” són els còmplices més directes d’una degradació que només es pot mirar d’explicar o de combatre si no es defugen religions, ètnies o procedències geogràfiques. Perquè precisament són aquestes circumstàncies les que expliquen agrupaments poblacionals o disputes pel control del lloc.
El periodisme més sensibilitzat o l’esquerra política sense excepcions han articulat un llenguatge que mira d’evitar l’estigmatització i fins i tot la criminalització. Un llenguatge fet d’omissions que esquiva parlar d’adscripcions a grups -com ara els gitanos- que han suportat segles de persecució i d’agressions o -com ara els immigrants del continent africà- que pateixen un calvari carregat de sang per entrar a Europa. L’intent tot té el sentit, però el perd quan eludir l’ètnia o el gentilici fa incomprensible un problema social o una baralla territorial.
Mentrestant, els únics que expliquen els fets -a la seua manera i tan interessadament com es vulga- és l’extrema dreta. A Gata de Gorgos la presència dels seus dirigents locals i nacionals -condemnant els fets i atribuint-los exclusivament al descontrol de la immigració i a la complicitat de l’esquerra- serà la màxima aproximació a la realitat amb què comptaran aquests dies els veïns. A l’altre costat -al costat de la civilització- només hi haurà eufemismes, absències o voltes i més voltes per no saber què dir-ne. El triomf de l’extrema dreta potser és el triomf de les solucions simples per a problemes complexos, segur, però com és que la semàntica de l’esquerra encara és més simple?
