Si el procés s’hagués acabat, com afirma Pedro Sánchez, els polítics de l’administració colonial catalana no haurien d’estar inventant referèndums pactats impossibles amb condicions inassumibles com el que va sortir de la seu d’Esquerra fa un parell de setmanes. Tampoc no haurien de fer servir l’1 d’octubre com un xiclet per intentar diferenciar-se dels seus competidors a les eleccions com fa Junts Per Catalunya. Ni estarien ocupant escons al Congrés espanyol quan mai abans ho havien fet, basant-se en una suposada excepcionalitat, com fa ara la CUP. Aquestes i altres proves demostren que, malauradament, el president del Govern espanyol no té raó i el procés continua ben viu.
Un procés, com el seu nom indica, té a veure amb un conjunt de fases successives d’una operació. Si entenem que aquesta operació acaba amb la independència, a un independentista li hauria d’interessar que aquest procés sigui com més curt millor, com afirmava el Gabriel Rufián d’abans de cobrar 125.000 euros anuals, perquè el procés es desenvolupa dins d’un statu quo que teòricament no li interessa. En canvi, tots els partits autodenominats independentistes, no només Esquerra sinó també Junts per Catalunya i la CUP, es vanten que el procés no ha acabat, com si això fos positiu per als que volem la independència.
Si el procés hagués acabat, voldria dir que els polítics han deixat d’oferir la rendició del país al Govern espanyol per obtenir-ne un rèdit, o bé perquè han decidit deixar d’amansir la gent perquè el conflicte existent es desfermi en tota la seva dimensió, o bé perquè, directament, han decidit treure’s la careta i reconèixer públicament que són una eina de les forces d’ocupació. Cap de les dues opcions és probable: la primera, perquè significaria arriscar els privilegis que els garanteix Espanya, i la segona, perquè la casta colonial, per definició, ha de disfressar-se de xaiet per poder desenvolupar el seu paper. Una Catalunya post-procés, independent o no, no es passaria el dia parlant d’Espanya.
Si el procés hagués acabat, a més, VOX hauria deixat de ser necessari com a espantall i probablement s’enfonsaria, el PP revifaria adoptant un discurs menys guerracivilista perquè no hi hauria de competir i per tant el PSOE hauria d’oferir alguna cosa més enllà de reprimir-nos una miqueta menys que la resta i cridar-nos a files per anar al Front d’Aragó i a Podem haurien de fer cua a l’oficina de l’atur perquè els seus serveis d’alcavota amb els socialistes deixarien de tenir sentit perquè els tractaríem de tu a tu. Per això, a gairebé tothom li interessa que el procés no mori, no només als polítics independentistes no independentistes que tenim actualment.
Que el procés continuï, efectivament, suposa un cost per a la classe política dita independentista, com ara la presó i l’exili. Però veient com parlen de la independència a 30 anys, l’únic que evidencia l’assumpció d’aquest cost és que el benefici els resulta molt major. Cal remarcar que en cap moment han expressat què passarà en 30 anys que no estigui passant ara o que no hagi passat fa 10 anys, 40 o un segle. I no poden abaixar l’aposta: saben que ser represaliats és l’únic que ara per ara els diferencia dels partits espanyolistes, perquè tots ells donen als espanyols poder de veto sobre l’exercici del dret d’autodeterminació.
31 
5 
