Algú proper a mi acostuma a dir que Renfe és una estructura d’ocupació. Que una regió encara en vies de desenvolupament comptés amb un servei deficient d’infraestructures tindria una explicació racional, però imposar a un territori que genera riquesa aquesta penitència que penalitza el desenvolupament econòmic i les polítiques de benestar (com l’accés a l’habitatge, etc.) de forma endèmica només es pot explicar des de l’òptica que qui la gestiona és una autoritat hostil a Catalunya, de la mateixa manera que ho és la policia o la judicatura.
Perquè amb altres territoris rics no passa, com hem vist aquesta setmana amb les dades d’execució d’inversions a Madrid, per exemple, que supera el 180%, mentre que a Catalunya no arriba al 40%. Per això la capital pot fer dumping fiscal i que la distància entre territoris sigui cada cop més elevada, gràcies als que seguim pagant-los la festa.
Això no es podria fer sense la col·laboració necessària de la classe política catalana, la dita independentista i no independentista. En comptes de dir les coses pel seu nom –que som un país ocupat i que per això ens espolien, menystenen la nostra llengua i decideixen qui pot i qui no pot governar el territori–, diuen coses com per exemple que a Madrid són uns ineptes. És l’explicació que ha donat Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra. O que el que passa és “incomprensible”, com ha dit el conseller d’Economia, Jaume Giró, quan és molt fàcil d’entendre: no són uns ineptes, tenen un pla molt ben pensat per eliminar-nos com a minoria nacional assimilant-nos a Espanya.
També Foment del Treball, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç i tants lobbies que no fan de lobby col·laboren en aquesta situació, posant per davant la unitat d’Espanya amb el seu clam de no provocar inestabilitat amb la negativa a investir un president que no té cap necessitat de complir amb Catalunya perquè VOX ja s’ha encarregat d’abaixar el llistó.
Això ens recorda que un país no es manté ocupat perquè hi arribi gent d’altres llocs, com els meus pares o els meus avis, o migrants que curiosament alguns catalanets de bé assenyalen per colar-se a la Renfe (com si el realment ridícul no fos que nosaltres paguem religiosament per un servei penós). Es manté ocupat gràcies a qui diu que no podem aspirar a més perquè al cap del carrer hi ha un policia o un militar o un de VOX amb una pistola (aquesta frase no és meva, és d’aquest tuitaire i em sembla fantàsticament il·lustrativa). Mantenen l’statu quo per la força.
Per sort, els que ho legitimen d’aquesta manera són una minoria al carrer; on són majoria són a les institucions i a les elits, que per definició són numèricament minses. Ho hem vist de forma flagrant amb el resultat del referèndum de l’1 d’octubre: es van tirar enrere donant la raó a les porres i no als vots. I ho veiem ara amb l’acatament de la sentència que estableix que un 25% de les classes a les escoles han de ser en castellà. No la desobeeixen perquè tenen por d’anar a la presó i perquè les seves xarxes clientelars viuen de la pacificació del conflicte amb Espanya en forma de concessions, portes giratòries i tants altres mètodes. I per això han de controlar el discurs als mitjans de comunicació, per exemple. Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb aquest sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de VOX.
Per sort, que l’ocupació es doni especialment a les institucions ens indica per on començar a fer-la fora: pel vot.
13 
7 
