Tot just abans de començar a escriure aquest article llegeixo en aquest mateix diari que el TSJC ordena executar el 25% de castellà en totes les escoles catalanes i que el ministeri espanyol del ram en verificarà el total compliment. La lletra castellana “con sangre entra”.
A partir d’ara, imagino una legió de funcionaris espanyols amb posat inquisidor assistint a les classes dels col.legis catalans cronometrant el temps que els mestres parlen en català o en castellà. La despesa per fer-ho efectiu no ha de ser petita, més que res perquè sospito que no han d’haver-hi gaires funcionaris a Catalunya d’un ministeri que té traspassades les seves competències. Però tant se’ls en dóna. Portaran a qui calgui per tal que “la lengua del imperio” ocupi el lloc que pensen que li pertoca. “En español, coño!” serà possiblement una de les consignes “acadèmiques” que emprin els policies lingüístics del ministeri d’educació.
Totes les declaracions del govern de Catalunya on deien que no complirien aquesta sentència o que farien uns canvis legislatius per esquivar la sentència del TSJC, quedaran en un no res. Una comèdia més d’uns veritables impotents polítics. Espanya sap que pot fer el vulgui per reduir el català a una simple llengua tribal sense cap mena d’oposició per part de la Generalitat. Ningú no vol arriscar-se a rebre una citació judicial. Tenen pànic a les togues i molta estima per la nòmina oficial. Naturalment, a cap d’ells li passa pel cap dimitir per haver fracassat en les seves promeses.
La derrota que els ha encolomat Espanya és d’una magnitud estratosfèrica. Ni s’ha despentinat. N’ha tingut prou amb quatre colonitzadors disfressats de pares d’alumnes i una colla reduïda d’advocats per obrir una esquerda que, segons els seus càlculs, ha de culminar en un sistema educatiu com el de la Región de Múrcia o La Rioja. Si tots els espanyols són iguals, per què diantre s’ha d’ensenyar als alumnes catalans de forma diferent? La uniformitat és la fórmula per acabar amb el problema de Catalunya.
El més sorprenent de tot plegat és com les toies que dirigeixen aquest govern de fireta són incapaços de fer front al discurs espanyol que pràcticament equipara els alumnes castellanoparlants als negres de l’apartheid. Han deixat que s’imposi el relat segons el qual defensar el català és una cosa supremacista, és a dir gairebé delictiva. I per això ha d’actuar la justícia.
La manca de dignitat del triumvirat processista és tan gran que no em sorprèn l’afany dels colonitzadors que tenim entre nosaltres per tal de fer desaparèixer el nostre idioma. Segurament deuen pensar que no té cap valor una llengua per la qual els seus representants polítics no es juguen ni una simple inhabilitació. Ben mirat, no ens ha de sorprendre que la imatge de Catalunya cada dia estigui més degradada. Perquè mentre el nostre destí estigui en mans d’uns estrets de pit que són incapaços de rebel·lar-se davant les humiliacions que els infringeixen uns psicòpates del codi penal, ens esclafaran com i quan voldran. Continuar votant-los, esdevé cada dia més un acte de suïcidi col.lectiu.
12 
1 
