La nova direcció d’ERC de Barcelona consultarà a la militància, abans de l’estiu, si vol executar o no un pacte amb Jaume Collboni tancat fa un any. Diu que vol tancar una carpeta que va quedar oberta per la por de l’antic aparell de la Federació que els afiliats es neguessin a ser crossa del PSC. Naturalment, la consulta té riscos: i si guanya el sí? Els 5 regidors republicans entraran en un executiu del PSC que ho té tot embastat i que a més, pot exhibir obra de govern en solitari? Quina influència es pot tenir a un any i mig de les eleccions, si no és beneficiar un alcalde que podrà exhibir pluralisme i diàleg? El cost per a unes sigles ja sota mínims electorals, i encara sense candidat per al 2027 -a Alamany se li complica amb la derrota a Barcelona dels junqueristes– sembla molt alt. Però tant o més alt que estar, com ara, en terra de ningú. Sense fer oposició però tampoc governant. Presents als plens, però absents a l’hora de marcar relat. Potser la consulta a la militància hauria de ser sobre el full de ruta d’ERC a Barcelona a llarg termini, i no sobre el suport puntual a un partit durant poc més d’un any.
El 28 de maig de 2023, ERC va bastir un full de ruta potent, gràcies, tot s’ha de dir, al tarannà d’Ernest Maragall, investir el primer alcalde independentista de la ciutat i governar plegats amb un programa social i nacional detalladíssim. Els republicans havien pres sobiranament aquesta decisió, a contracor de l’aleshores també president Oriol Junqueras, i sortien reforçats d’unes urnes que en realitat els havien castigat. Però després de l’operació d’estat de PSOE, PP i Barcelona en Comú per desbancar Xavier Trias, ERC va canviar d’estratègia per sumar-se a la idea del govern dels 24 regidors d’Ada Colau, un vaixell que havia de salvar republicans i comuns en nom de l’esquerra progressista. Així i tot, aquest canvi de rumb tampoc no va funcionar. I la tercera ruta, pactar amb el PSC en solitari, tampoc no ha tingut èxit. És en aquest punt que ERC a Barcelona s’ha convertit en invisible.
Al Parlament, ERC té estratègia. Donarà més o menys fruits, però tothom sap que els republicans pressionen el president Salvador Illa perquè compleixi els acords d’investidura. Si se’n surten, poden obtenir algun rèdit electoral, i si fracassen, la patacada pot ser més gran. Però com a mínim els republicans catalans juguen el partit a la cambra catalana. A Barcelona, en canvi, fa la impressió que han decidit quedar-se a la banqueta esperant no se sap què.
