No cal ser expert en psicologia per saber que hi ha dues maneres d’intentar modificar el comportament de qualsevol individu animal, inclosos els de la nostra espècie: o bé el castigues cada cop que es comporta d’aquella manera o bé el premies cada cop que opta per una conducta alternativa. També pots fer les dues coses, és clar. El que segur que no has de fer, perquè no funciona mai, és premiar les conductes que vols que canviïn. És de sentit comú. Un sentit comú que, a la pràctica, de vegades no és tan fàcil d’aplicar, sobretot quan implica un sacrifici present en benefici d’un rèdit futur. L’exemple clàssic: si li compres la piruleta al nen perquè deixi d’arrossegar-se per terra, ara recuperes la calma, però, a llarg termini, ja has begut oli.
El vot és el bé més valuós que tenim els ciutadans per a castigar o premiar els nostres representants polítics, no només als del govern, sinó també als de l’oposició. Malauradament, aquí el valor del vot queda perversament magnificat perquè no som precisament a Suïssa, on la gent s’infla a opinar i a decidir en referèndums. No, aquí votes una llista tancada cada quatre anys i a callar. I que sigui el que Déu vulgui. Per això, el dia rar en què se’ns deixa decidir alguna cosa, hem de ser especialment responsables.
Si un independentista està prou satisfet amb l’estratègia nacional d’ERC, de Junts o de la CUP, puc entendre que els voti. Això no impedeix que em sembli gris i trist que hi estiguin satisfets, perquè o bé s’han deixat engalipar pels partits que diuen que treballen per fer la independència -malgrat que totes les proves materials indiquin el contrari-; o bé el panorama de desesperança generat per aquests partits els ha fet arribar a la conclusió que la independència no és possible -i, per tant, ja voten en clau autonomista.
En tot cas, entenc que algú voti un partit que creu que li convé, quina altra cosa podria fer? El que no puc entendre és que algú voti amb la pinça al nas, que és com ficar-te a la boca una cosa que saps del cert que et farà mal. Si tu el que voldries és castigar els partits independentistes, com pots estar disposat a donar-los allò que més volen de tu, l’únic que volen de tu, de fet? Quin camí s’ha de seguir per arribar a la conclusió que això pot ser una bona idea? La resposta sempre és la mateixa: si governen els espanyols, encara serà pitjor. Si tu no vas, ellos vuelven.
D’entrada, els espanyols ja ens governen. Espanya ens governa a través d’un estat centralista i supremacista i també ens governa a través d’uns dirigents locals que s’hi sotmeten i hi col·laboren. La política catalana ja està destrossada, en aquests moments no hi tenim gaire més a perdre, la veritat. I què us penseu, que Catalunya no és prou forta per resistir uns anys amb uns municipis governats -una mica més- pels espanyols? El que Catalunya no podrà suportar gaire més temps són la covardia i la cobdícia dels representants polítics que en teoria l’haurien de defensar. Com pretens alliberar-te d’Espanya si et dediques a premiar uns dirigents que saps que s’hi sotmeten i hi col·laboren? Tant fa si t’abstens, si votes en blanc, si emets un vot nul o si votes qualsevol altre partit, l’important és que no donis la piruleta a un partit que fa una política que menysprees. Res serà pitjor que això.