El dia 1 d’abril hi haurà un nou diari al quiosc. Em refereixo a un diari de paper, la qual cosa té molt mèrit. Serà un diari inequívocament d’esquerres, republicà i alternatiu, que pretén ser un altaveu dels moviments socials i dels grups contestataris. Bé. Els diaris amb futur són els diaris ideològics, sempre i quan sàpiguen distingir la línia vermella que hi ha entre un diari amb una línia editorial clara i un pamflet propagandístic. El seu director serà Lorenzo Contreras i l’editor és Teodulfo Lagunero, un veterà mecenes republicà d’esquerres que ha decidit tirar-se a la piscina. Tenint en compte que té 84 anys, no puc menys que treure’m el barret. Segons m’expliquen, aquest veterà militant comunista és un milionari que va finançar el PCE durant la transició i que sempre està ficat en tota mena d’iniciatives. Suposo que és conscient que ara s’ha ficat en l’embolic més gran.
El nou diari es dirà La Voz de la Calle, un nom que jo no hauria triat mai per un diari, sobretot tenint en compte que ha nascut a l’escalf del web larepublica.es, una marca amb molt més ganxo, intenció i gràcia. Havent-hi la possibilitat de dir-se La República, això de La Voz de la Calle em sona intencionadament provocador. En aquesta línia, diuen que volen situar-se a l’esquerra de El País i de Público. Lògic. Espero que no siguin excessivament propers a IU i al PCE, tot i que aquests partits necessiten suports mediàtics com un nàufrag necessita una illa.
M’expliquen que els promotors hi treballen a tot drap i que encara no tenen tots els caps ben lligats. Per exemple, no han completat el seu equip de Catalunya, tot i que asseguren que hi volen tenir una redacció amb cara i ulls. Diuen que volen tenir una edició central a Madrid i delegacions fortes a Catalunya, Andalusia i el nord de l’Estat, probablement a Astúries, tradicional zona procliu a les revoltes d’esquerres. Fins i tot diuen que volen fer edicions pròpies en aquests indrets. Espero sincerament que els vagi molt bé.
Finalment, com l’altre dia comentàvem amb un bon amic, no s’acaba d’entendre la raó per la qual el nou diari surt el dia 1 d’abril. Podria sortir el dia 1 de maig, Dia del Treballador, i promocionar-lo a les manifestacions habituals. Tindria més ressò entre el seu públic objectiu. O el dia 14 d’abril, que justament enguany farà 80 anys de la proclamació de la II República. Per contra, el dia 1 d’abril té una connotació negativa: fou el dia de la rendició de Madrid i d’inici de la dictadura franquista.
