Des que es va fer pública la proposta de reforma del delicte de desordres públics per la derogació de sedició, que crec que és com millor queda descrit aquest gol que vol colar el PSOE a l’independentisme i Esquerra a les bases que li puguin ser hostils, s’ha argumentat molt sobre les conseqüències jurídiques que pot tenir per als expresos polítics, per als exiliats i en general per als represaliats, especialment els que no tenen el favor de la masoveria de la colònia que és l’administració autonòmica i els seus acòlits.
És evident, com han apuntat no només juristes com Gonzalo Boye o Benet Salellas sinó també associacions d’advocats espanyoles, que aquesta reforma qüestiona drets fonamentals com el de manifestació ocupant edificis públics, per posar només un exemple, perquè, tot i que a Esquerra i els seus portaveus mediàtics disfressats de periodistes defensen que ara es clarifica (sic) en quins supòsits seran punibles aquestes accions, tothom sap que els jutges espanyols són especialistes en estirar conceptes com un xiclet i cap clarificació (sic) posarà topall a la seva imaginació si es tracta de salvaguardar la unitat d’Espanya.
També és evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya, cosa sobre la qual també s’han pronunciat les persones afectades, com el mateix president o el seu advocat.
Però anem a allò que m’agradaria que a les tertúlies i a tots els mitjans de comunicació es digués des de l’òptica independentista, és a dir, la independentista de veritat, no la que afirma que es pot obtenir la independència reformant l’Estat. Hi ha 4 evidències polítiques que tots hauríem de tenir clar que deixa aquesta reforma:
1. És una victòria de l’Estat
Que l’Estat, suposadament, faci menys punibles (per a les elits) fets com els que van protagonitzar els Jordis a la seu d’Economia el 20 de setembre de 2017 o l’organització d’un referèndum d’autodeterminació no és una victòria de l’independentisme. Perquè les independències són unilaterals i preocupar-se per les regles de joc de l’Estat posteriors a tornar a intentar la independència el que contempla és com ha de castigar Espanya els seus enemics. A més, presenta com a concessió de la taula de diàleg (sic) quelcom que es veien obligats a fer perquè instàncies com el Consell d’Europa i organitzacions com Amnistia Internacional s’havien pronunciat en contra de l’existència d’un delicte decimonònic com el de la sedició.
2. Defineix Esquerra, Junts i la CUP com incondicionals reformistes de l’Estat
Aquest joc d’homologar Espanya a nivell europeu i buscar-hi l’encaix de Catalunya no només el juga Esquerra. Podem veure aquests dies com a Junts per Catalunya lamenten que la reforma sigui aquesta i no una altra, per exemple. O que denuncien que (com és veritat que passa) criminalitza l’independentisme de base. El centre del debat no és què ha de fer Catalunya per aconseguir la independència sinó què ha de fer l’Estat per fer les coses com fan els estats democràtics, com ja han fet tants altres cops posant el focus en si cal o no rebre el rei espanyol o en els milions que ha amassat l’emèrit. I, en política, com en tot, les energies que dediques a unes coses les estàs negant a d’altres, com per exemple explicar què té a veure una reforma com aquesta o el tan suat clam de la fi de la repressió amb la independència.
El mateix passa amb les associacions com l’ANC i Òmnium, que proposen manifestacions per reclamar a l’Estat que sigui més benevolent amb nosaltres quan ens vulguem intentar independitzar.
En qualsevol cas, Esquerra no trigarà a comprovar que el rol de reformar l’Estat des de Catalunya ja està patentat pel PSC i que, com a tal, acabarà engolida com una reformista d’Hacendado pel reformisme original. Aleshores probablement tornarem a veure que els seus representants es pixen sobre l’hemeroteca sense cap mena d’escrúpol per obtenir vots, i potser es troben amb gent amb una mica de memòria.
3. Perfila el PSOE i Podemos com els partits més nacionalistes d’Espanya
Quan el 2015 jo deia a les tertúlies de La Sexta que sense Artur Mas, a qui la CUP va ensenyar la porta, el moviment independentista no es desinflaria sinó que fins i tot es revifaria, cap madrileny s’ho creia. Realment estaven convençuts que els nostres líders ens manipulen, en comptes d’entendre que, malgrat que tinguem un problema de rendició de comptes a l’independentisme, al final la gent sempre els passa per sobre.
Això ho han llegit perfectament el PSOE i Podemos i per això queden retratats com els partits més nacionalistes d’Espanya, quelcom que els socialistes ja van demostrar amb els GAL combatent ETA, és a dir, combatent l’independentisme, que en aquell cas era violent, amb mètodes que erosionaven la pròpia democràcia. Podemos, amb Jaume Asens com a ideòleg de tot plegat, és capaç de llançar als lleons la seva pròpia bossa de votants, propensos a mobilitzacions que podran penalitzar-se de forma més severa que amb la llei mordassa que deien que volien derogar, per garantir la unitat territorial amb el favor d’Esquerra.
4. Clarifica a l’independentisme civil què ens hi juguem a la propera
Si la reforma tira endavant, que hem de recordar també al braç polític i mediàtic de la masoveria que de la mateixa manera que pot esdevenir millor per a ells durant el tràmit parlamentari també pot esdevenir pitjor amb la configuració de l’arc parlamentari espanyol (és el que passa quan fas negocis amb la metròpoli), l’independentisme haurem d’assumir que la propera vegada, si n’hi ha, no podem permetre’ns declaracions d’independència de 10 segons ni que cap líder social ens enviï cap a casa quan tenim la paella pel mànec. Perquè els que pagarem, encara més que ara, serem nosaltres, mentre que ells buscaran la forma de continuar intercanviant cromos amb Madrid. De fet, seran els primers d’aprofitar-se d’aquests canvis al Codi Penal per reprimir independentistes per mitjà de la policia autonòmica.
Per tant, si ocupem un aeroport, si tallem autopistes, si impedim un escorcoll, ha de ser per no marxar cap a casa fins que l’Estat anunciï que vol negociar amb Catalunya els actius i els passius.
8 
30 
