El proppassat 6 de febrer va ser el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina. Segons dades de l’OMS, hi ha 200 milions de dones que han estat mutilades genitalment i les seves projeccions estadístiques indiquen que, si no hi ha canvis en la via de l’eradicació de les pràctiques el 2030 hi haurà 4,6 milions de nenes que es trobaran en risc de patir-la.
L’any 2003 va tipificar-se al Codi Penal espanyol com a delicte amb penes de presó la pràctica de la mutilació genital femenina (MGF) en territori espanyol i es va modificar la Llei orgànica del Poder Judicial el 2005 per incloure-hi la persecució judicial extraterritorial de les persones residents a Espanya que viatgin fora per sotmetre les nenes a MGF vist l’increment d’aquests viatges a partir del 2003. La llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista inclou la mutilació genital femenina (o el risc de patir-ne) com a violència en l’àmbit social o comunitari, encara que consti el consentiment exprés o tàcit de la dona.
La legislació punitiva, al costat de la restaurativa, en els països europeus és un element que pesa en la lluita per eradicar-la, però tot i l’horror del que representa físicament i psicològicament aquest atemptat a la dignitat de la dona, cal fer una aposta per la prevenció, sensibilització i conscienciació sobre el terreny per fer avenços importants per eradicar-la. Jo mateixa era una ferma defensora de legislar punitivament, però les reflexions i les interpel·lacions d’activistes africanes implicades en la lluita a Catalunya i d’investigadores com Adriana Kaplan (antropòloga i investigadora principal del Grup de Recerca Interdisciplinar per a la Prevenció i l’Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials i directora de la Fundación Wassu-UAB ) em van convèncer de la importància de posar el centre de l’acció en la conscienciació i la prevenció entre les famílies i les creadores d’opinió, aquí i als països d’origen, per “deconstruir” com diu Kaplan les creences ancestrals i empoderar per prevenir i atendre.
Cal renovar cada any el compromís institucional i social que ha permès reduir els casos detectats un 80% els darrers 10 anys.
