• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Carles Puigdemont ha anunciat, des de Brussel·les, que Junts impulsarà una moció de confiança per qüestionar la presidència de Pedro Sánchez, un any després de facilitar-li la investidura, perquè no hi ha avenços significatius en els acords que es van signar, començant per l’amnistia. Els dos candidats a la presidència d’ERC, Oriol Junqueras i Xavier Godàs, també han decidit escenificar una posició dura -amb matisos diversos- a causa de la poca voluntat evident del PSC per afrontar un pacte que, suposadament, havia d’incloure un finançament de Catalunya equivalent als concerts basc i navarrès.

En ambdós casos, els socialistes catalans i espanyols han signat sense problemes acords -redactats en termes grandiloqüents- que recollien i reconeixien demandes significatives de l’independentisme. I amb la mateixa facilitat els han incomplert, un cop aconseguides les presidències que estaven en joc. El PSOE i el PSC, com va quedar clar a l’hora de col·locar Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, estan interessats en el control de les institucions, però no pas en resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. De fet, a hores d’ara Salvador Illa i Pedro Sánchez es limiten a buscar suports per tirar endavant els pressupostos respectius. Amb qui sigui.

Vista l’actitud de l’esquerra espanyola, Junts i ERC perdrien menys el temps si es dediquessin a preparar una estratègia per afrontar la irrupció inevitable de la dreta extremista madrilenya a la Moncloa. La satel·lització actual només ha conduït el conjunt de l’independentisme a la irrellevància institucional i la desmobilització social.

Comparteix

Icona de pantalla completa