Carles Puigdemont ha anunciat, des de Brussel·les, que Junts impulsarà una moció de confiança per qüestionar la presidència de Pedro Sánchez, un any després de facilitar-li la investidura, perquè no hi ha avenços significatius en els acords que es van signar, començant per l’amnistia. Els dos candidats a la presidència d’ERC, Oriol Junqueras i Xavier Godàs, també han decidit escenificar una posició dura -amb matisos diversos- a causa de la poca voluntat evident del PSC per afrontar un pacte que, suposadament, havia d’incloure un finançament de Catalunya equivalent als concerts basc i navarrès.
En ambdós casos, els socialistes catalans i espanyols han signat sense problemes acords -redactats en termes grandiloqüents- que recollien i reconeixien demandes significatives de l’independentisme. I amb la mateixa facilitat els han incomplert, un cop aconseguides les presidències que estaven en joc. El PSOE i el PSC, com va quedar clar a l’hora de col·locar Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, estan interessats en el control de les institucions, però no pas en resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. De fet, a hores d’ara Salvador Illa i Pedro Sánchez es limiten a buscar suports per tirar endavant els pressupostos respectius. Amb qui sigui.
Vista l’actitud de l’esquerra espanyola, Junts i ERC perdrien menys el temps si es dediquessin a preparar una estratègia per afrontar la irrupció inevitable de la dreta extremista madrilenya a la Moncloa. La satel·lització actual només ha conduït el conjunt de l’independentisme a la irrellevància institucional i la desmobilització social.
