L’Ajuntament de Barcelona honora, avui en dia, un terrorista. Un terrorista d’estat condemnat pel mateix Estat com a dirigent dels comandos parapolicials dels GAL, una organització que va cometre una trentena d’assassinats i va segrestar diverses persones. Com acostuma a passar amb aquest tipus de personatges, Vera també es va ficar diners públics a la butxaca “en quantitats importantíssimes” que el van lucrar personalment, com consta en la sentència. Una ànsia pels diners que compartia i comparteix amb el seu cap durant dotze anys, Felipe González, que no va tenir els inconvenients judicials de Vera i des de fa molt de temps viu una vida de luxe i impunitat gràcies als favors de l’Ibex. Com no podia ser d’una altra manera, Felipe González també consta en el llibre d’honor de l’Ajuntament de Barcelona amb una Medalla d’Or de la ciutat que continua indiscutida.
En canvi, aquest mes de setembre farà cinc anys que Barcelona en Comú, PSC i Ciutadans van retirar la Medalla d’Or a Heribert Barrera, una persona excepcional i un militant de país. Barrera va ser un home d’una peça que va combatre al front de l’Aragó, va passar pel camp de concentració d’Argelers, va resistir als nazis en la França ocupada i va lluitar des de l’exili i a l’interior contra el franquisme. Tot i ser un científic destacat, va renunciar a un lloc de professor a la Universitat de Barcelona perquè va negar-se a jurar els principis del Movimiento… Molts recordem aquest independentista insubornable encapçalant manifestacions passats els noranta anys.
A Barrera, un pobre dissortat moral que deia ser regidor dels comuns –un tal Marc Serra, recordem-ne el nom per a vergonya d’aquest país-, va acusar-lo, com a portaveu del front espanyolista, de racista per aquesta frase: “El quocient intel·lectual dels negres dels EUA és inferior al dels blancs…”, convenientment retallada de la continuació, que va ometre deliberadament: “… Ara, això no és una prova, perquè els tests utilitzats per determinar-lo [el quocient intel·lectual dels negres nord-americans] no poden corregir prou la influència del medi en què es viu, l’entorn familiar, etcètera”. La cita és d’un llibre molt conegut i fàcil de trobar (Què pensa Heribert Barrera?, Ed. Dèria).
Però els amics de González i Vera no poden deshonrar Heribert Barrera. Només poden baixar un graó més en la seva depravació cada dia que algú veu la seva obra en el quadre d’honor de l’Ajuntament de Barcelona. Fins que això s’acabi, que s’acabarà.
