Preàmbul: Durant els primers dies de la crisi del Poio i el Magre el PP dit nacional entre nacionales va sospesar seriosament fer dimitir Carlos Mazón després de l’empastrada que van perpetrar ell i el seu govern. No cal tenir un dit de front per arribar a la conclusió que la Generalitat ha estat un còmplice necessari en la magnitud de la tragèdia, que hi ha moltíssims valencians que en són plenament conscients i que, tard o d’hora, els ho faran pagar car o barat, ja ho veurem.
Alberto Núñez Feijóo, però, no pensa ni en Carlos Mazón ni en els valencians. El president del PP dit nacional entre nacionales només té una fixació monomaniàtica: Pedro Sánchez. No hi ha més càlcul ni bandera. Més vergonya ni desvergonya. Tot ho planteja Feijóo com a munició vàlida o debades per fer caure de la presidència l’actual president. Mazón el pot destorbar en aquesta sagrada missió perquè, si hi haguera eleccions en els pròxims mesos, li podria restar uns vots importants al País Valencià? Cal preocupar-se’n, doncs. Allò que neguiteja l’aspirant a la presidència no són les ineptituds del seu delegat a València sinó els danys electorals que se’n poden desprendre. Els danys que el poden afectar a ell.
Com que són previsibles, aquests danys, Feijóo va sospesar les conseqüències d’un recanvi. I es va embeinar la primera ira. Per fer dimitir Mazón necessitava, en primer lloc, un coneixement sobre el terreny dels populars valencians que no té. Després, un candidat a substituir-lo, que tampoc. I finalment, el suport parlamentari de VOX, que ves a saber. Els camises negres d’Abascal li diuen que potser, que sí, però no cal ser un gat salvatge per saber que unes eleccions avançades al País Valencià els beneficiarien ara més que a ningú. Això diuen les enquestes. Per què VOX, doncs, hauria de votar un nou president del PP si podrien traure molt més profit d’una cita amb les urnes?
Tragicomèdia: Arribats a unes conclusions tan elementals que fins i tot Alberto Núñez Feijóo sense ulleres pot entreveure, el líder nacional entre nacionales del PP va decidir amollar més fil i deixar que Mazón intente salvar-se sol. Si les coses encara es compliquen més, la intervenció es farà necessària, però millor ara evitar-la. Ja és curiós que Feijóo demanara al govern de l’Estat actuar a l’engròs contra el govern de Mazón, desbordar-lo, quan ell és incapaç de fer-ho a la menuda.
Sense la por a una intervenció de la central, Carlos Mazón intenta ara salvar-se. Això va fer divendres en la sessió parlamentària dedicada a la catàstrofe. S’ha de ser molt audaç, molt inconscient, molt cínic o molt deshonrat per fer-ho com ho va fer ell. Mazón va parlar als diputats com si fora Winstor Churchill després de guanyar la guerra. Com Davy Crockett si s’haguera salvat d’El Álamo. El president de la Generalitat valenciana semblava un gran estadista justificant petits errors després d’una catàstrofe pal·liada per la seua intervenció providencial. Amb una veu timbrada per a una gran ària, va interpretar l’argument d’una sarsuela barata. Allà no va funcionar tot el que no depenia d’ell, que només va equivocar-se en els detalls: “Se pudo hacer mejor, pero ahora sí que estamos preparados”. Ho van poder fer millor perquè era impossible fer-ho pitjor. N’han après en dues setmanes?
Els “protocols” en van tenir la culpa. I ara Carlos Mazón s’ha fet expert en protocols. Si el seu govern ho va fer tot bé i la culpa va ser de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de l’Agència Estatal de Meteorologia i de la delegació del govern espanyol, que podrà fer el president de la Generalitat Valenciana ara per fer-ho millor? Suprimir-los?
Final provisional: “¡Valencia se levanta!”, clamava Mazón com si interpretara El rei Lear. Però no passava de Nelo Bacora. En els moments àlgids de la seua èpica, el president de la Generalitat ajustava la veu imitant Nino Bravo: “Mi tierraaaaaa”. Però Mazón no és Nino Bravo. Ni tan sols Bruno Lomas, el de Codo con codo. Ja es va poder comprovar quan feia de segon vocalista al grup Marengo, d’on mai hauria d’haver eixit. “Y sólo tú y sólo yo, el cielo azul y en tus ojos el amor”. Els valencians potser no tenen president, però tenen un aspirant a tenor que no arriba a cupletista.
En un rampell de deliri Carlos Mazón podria arribar a pensar-se que la seua actuació ha convençut algú. No dimitirà. Per què ho ha de fer? Per no deixar el corral en mans de la rabosa, els diputats de l’oposició haurien de convertir la comissió d’investigació que el president va anunciar -abans que li la imposaren els altres- en un acte de justícia. La farsa no pot tenir una segona part perquè els qui ho pagaran seran les mateixes víctimes de la primera. “Mi tierra tiene su voz, que ruge si se la encierra”, cantava Nino Bravo, el de debò. Mazón vol èpica? Èpica hauria de tenir. Que s’alce València i se senta rugir la veu de la terra perquè l’usurpador no les faça patir més.
