En diuen jupetí, a València, de l’armilla. Roja és l’armilla que el president de la Generalitat valenciana ha lluït davant les càmeres des del moment en què va entendre que l’havia estacada fins al mànec quan va traure tota la importància als avisos que el seu govern anava rebent dels meteoròlegs autòctons, de l’Agència Estatal de Meteorologia o de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Amb el jupetí roig, Carlos Mazón ha tret la cresta ací i allà. Algú li degué dir que l’uniforme de campanya impacta sobre les ànimes càndides, que ja en portava Donald Trump quan va visitar les zones inundades per l’huracà Helene. Algú mal informat, com tot el seguici que acompanya i festeja el president valencià, perquè la imatge de Trump encorfat en un jupetí també vermell, difosa per les xarxes, visitant les zones inundades en aquella ocasió i criticant Joe Biden perquè ell no ho havia fet, era falsa. Tan falsa com l’armilla de Mazón, que no li ha servit per a passejar-se entre el fang amb un distintiu que el fera visible a les víctimes, sinó per borinotejar entre periodistes.
En aquest punt del drama, tot el món sap que l’actuació del govern valencià des del primer moment ha estat d’una incapacitat immensa, d’una insolvència destralera amb resultats criminals. Carlos Mazón no va voler mirar la realitat i va confondre els valencians dimarts al migdia quan el diluvi queia sobre Requena, Utiel i Xiva. El president de la Generalitat va desaparèixer durant hores i va reaparèixer a les vuit del vespre per balbucejar dues instruccions absurdes quan hi havia gent que trepava als arbres per salvar la vida. La cadena de despropòsits ha anat sumant baules des del primer moment.
Les xarxes han bullit de ràbia. Ningú ha pogut silenciar les víctimes aquesta vegada, la seua desesperació, la seua soledat. Ningú ha pogut fer-les callar com van fer després de l’accident del metro de València. Mentrestant, el president del jupetí roig apareixia i desapareixia davant les càmeres enumerant serveis prestats que no interessaven a ningú perquè no eren reals. Els diaris de tot el món se’n feien ressò ahir. El titular que més entendran els valencians és el del diari francès Liberation: Les morts evitables. El podien haver escrit amb les mateixes paraules ells mateixos.
La incompetència del govern valencià no ha deixat d’empitjorar. Des de dimarts fins ahir divendres les ajudes no van començar a arribar a cap de les zones devastades. Les hores i els dies passaven mentre els afectats es desesperaven. Finalment, ahir divendres, al matí, dia festiu arreu, milers de persones van començar a desfilar des de València cap a l’Horta Sud per mirar què hi podien fer, per ajudar, per acompanyar. Una imbecil·litat macabra més: el president Mazón els va demanar que se’n tornaren a casa. Després va haver de rectificar i els va agrair un gest que hores abans havia considerat sobrer i prescindible.
Com va d’haver de rectificar la consellera d’Innovació, Comerç, Indústria i Turisme, Nuria Montes, quan va exigir davant les càmeres que els familiars de les víctimes no anaren a la Fira de València -el dipòsit improvisat de desenes de cadàvers- perquè no hi havien de fer res: “El millor lloc on les famílies poden esperar notícies dels seus familiars és als seus domicilis”. Desesperades i soles. Aparentment penedida, Montes va demanar excuses quan les xarxes ja l’havien elevat a l’altar més alt de la maldat i de la idiotesa.
L’una darrere l’altra les badades del govern de Mazón s’han enganxat. I darrere, sempre la rectificació. Ara sí, ara sí que poden anar al País Valencià bombers catalans especialitzats per mirar de col·laborar-hi. Ja els han donat permís. Tard i malament. Potser perquè són catalans i el gest trenca la imatge que el mateix president Mazón ha volgut escampar sobre Catalunya.
No en saben més. No poden fer-ho millor perquè no en saben. Les víctimes en són una constància, esteses als pavellons de la Fira de València. Podien haver-ne evitat unes quantes, potser moltes, si hagueren sabut reaccionar amb la solvència que cal exigir a un govern decent.
Els més benignes afirmen que els membres d’aquest govern, amb el seu president endavant, no tenen “empatia”. Ahir la consellera Montes va demanar perdó perquè va reconèixer que no n’havia tingut. Empatia és un terme recent que no explica bé com són, que no els explica bé. No tenen ànima. Perquè ells no van arribar al govern per fer front a les catàstrofes, sinó per a organitzar “eventos”. Un altre neologisme que els encisa i que els defineix. Ells venien a gaudir i no a patir. I ara no en saben més. I fan patir. Milers de persones han patit molt més del que haurien d’haver patit per la seua estultícia contínua i per la seua maldat contrastada. Que responguen davant els tribunals i que els tribunals espanyols els tracten com tracten allò que els jutges consideren traïció a la pàtria. La pitjor traïció és la insolvència criminal.
