El govern espanyol pot anunciar desacomplexadament que es gastarà els fons europeus pel corredor mediterrani i atlàntic en la centrifugadora que és Madrid, a més de 400 kilòmetres de qualsevol d’aquestes costes, perquè té el consentiment dels implicats, incloent-hi Catalunya i el País Valencià. Ras i curt.
Ja la legislatura passada el Senat espanyol va reconèixer al diputat de Compromís Carles Mulet que efectivament s’estaven considerant com a corredor mediterrani altres comunitats autònomes que no formen part de l’arc mediterrani, com ara Madrid o Castella-La Manxa. Però és que tot el model de l’Espanya radial es construeix amb fons europeus (també l’AVE, entre d’altres) i, evidentment, amb els diners dels Països Catalans, que en surten perjudicats. Per tant, no hauria de ser cap sorpresa. Mentrestant, es triga més d’anar en tren de Barcelona a València que de Barcelona a Madrid, o de València a Madrid que de València a Alacant.
Tot i això, els partits que a cada campanya electoral ens recorden que si no els votem desapareixerem, com Junts i ERC, han donat suport a un nou govern que treballa activament per a aconseguir-ho a través d’una colonització salvatge, tan econòmica, potenciant artificialment tant com pot un territori que en un altre lloc amb una altra mentalitat seria totalment irrellevant, com és Madrid, i aïllant d’Europa els punts que naturalment hi haurien d’estar connectats (com ja va fer França amb la seva costa mediterrània) com política, mantenint les institucions segrestades sota amenaça de presó als polítics.
I en això, com no podria ser d’una altra manera, té el suport incondicional del PP, que va ser qui, de la mà de la ministra Ana Pastor, es va quedar sola a Europa votant en contra del finançament al seu propi país d’una infraestructura considerada per la resta com a prioritària, només pel fet que no encaixava amb la visió ancestral castellana de mantenir el poder mitjançant l’extracció de recursos de les regions més productives. De fet, no fa gaires dies que la presidenta d’aquest forat negre, Isabel Díaz-Ayuso, definia València com el port de Madrid, en una síntesi perfecta de què és el robatori de recursos que alimenta la capital.
Per tant, ja poden anar dient missa a Junts per Catalunya, que van intentant que coli que tenen Sánchez collat, que tenim PSOE per estona: mai de la vida es trobaran amb una moció de censura de l’oposició, perquè els partits que s’anomenen independentistes no s’atreviran a encarar de forma directa a les feres i comprovar si ho són tant com diuen o si en realitat les podem guanyar amb més facilitat de la que ens volen fer pensar, cosa que dona als socialistes un poder infinit com a mal menor per a la nostra espanyolització, encara que a PP i VOX sempre els sembli que som massa catalans, i “els nostres” ho facin servir per continuar guanyant eleccions.
