L’eurodiputat electe de Junts per Catalunya, Toni Comín, que està immers en la cursa electoral del Consell de la República faria bé de fer un pas al costat. Per molts pactes de “joc net” que signin els candidats a substituir Carles Puigdemont en la presidència de l’entitat a l’exili, la figura de l’eurodiputat està més que en entredit, perquè està esquitxada per irregularitats al Consell de la República per “despeses no justificades”, certificades per una auditoria externa, per la denúncia que va fer públicament José Miguel Arenas Beltrán, Valtònyc, company d’exili durant sis anys; les queixes per part de la Junta Gestora de l’entitat per les seves formes i la denúncia interposada per un assessor per assetjament sexual i laboral al Parlament Europeu.
Els motius són suficients per fer un pas al costat, més quan Carles Puigdemont, el gran valedor de Comín, manté un silenci que és més eloqüent que qualsevol paraula i l’únic que transcendeix des de la seva formació és que està investigant el cas de presumpte assetjament sexual i ja està estudiant el seu relleu de Comín a l’Europarlament. Puigdemont no ha dit ni una sola paraula sobre el que fins fa poc era el seu company de viatge a la cambra europea, i encara menys se’ls ha pogut veure junts últimament. Així, Comín ha perdut el suport del nucli dur de l’exili, perquè Lluís Puig també ha sortit públicament a donar suport a Jordi Domingo com a candidat a presidir l’entitat a l’exili.
Comín està sol i si no fa un pas al costat, l’únic que aconseguirà és allargar la seva trajectòria política una mica més. Comín va iniciar la seva trajectòria l’any 2003 amb Ciutadans pel Canvi, el moviment progressista, republicà i federal creat per Pasqual Maragall, i va ser diputat del PSC, però l’any 2013, va fer un gir i, juntament amb altres membres del Partit dels Socialistes crítics amb l’allunyament del partit de la seva tradició catalanista, van crear un nou moviment Socialisme, Catalunya i Llibertat.
Des d’aleshores es va consumar el seu apropament a l’independentisme i a Esquerra Republicana, una aproximació que el col·loca a les llistes de Junts pel Sí de la mà d’ERC i posteriorment Carles Puigdemont el va nomenar conseller de Salut, càrrec que va ostentar fins a la intervenció de l’autonomia de Catalunya per part de l’Estat espanyol després de la declaració d’independència. Ja des de l’exili, va ser candidat d’ERC a les eleccions del 21 de desembre del 2017 i va mantenir la seva condició de diputat, però a mitjans del 2019 els republicans li reclamen l’acta pel seu desig de presentar-se a les eleccions europees en la llista de Junts per Catalunya. Un càrrec que ha desenvolupat fins a les passades eleccions al Parlament Europeu.
L’únic mèrit de Toni Comín és que ha aconseguit posar d’acord Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Els dos dirigents independentistes van decidir apostar per ell en diferents moments de la seva trajectòria política per després arribar a la conclusió que el millor era apartar-se d’ell. Amb tot, i pel crèdit de l’entitat a l’exili, que ja de per si està molt tocat, el millor serveix i últim que podria fer Toni Comín és plegar. Ha de fer un pas al costat en la cursa per presidir el Consell de la República i renunciar a ser eurodiputat, però la pela és la pela.
