La victòria d’Oriol Junqueras en el congrés celebrat per ERC aquest cap de setmana deixa clara la diferència entre el que pretenien els quadres del partit i el que han volgut les bases. Tant en el cas de Junts (amb menys baralla aparent) com en el D’ERC, els partits han optat per dur al present els lideratges de l’1 d’octubre. A parer meu això és tant com dir que si entre els votants la decepció potser es manifestarà en futures eleccions com ja es va palesar en les més recents, pel que fa a la militància es mantenen en la tesi fonamental segons la qual va ser l’estat amb la seva agressiva reacció (i que n’esperaven?) i no la seva inoperància o ingenuïtat la que va conduir a la catastròfica situació de derrota i retorn a les casernes d’hivern dels seus responsables. Ara aquests dirigents retornen. La pregunta és per fer què de diferent respecte d’aleshores.
Si la militància ha decidit el que potser els votants no reblarien, com a mínim caldria que aquells tinguessin en compte alguna de les reclamacions que se’ls han fet des del carrer, que en el fons valen per a qualsevol altre partit o projecte polític, i que, ras i curt, es resumeixen en el clam per la unitat. Imagino que en el cas dels independentistes, a la unitat de partit (hi serà a ERC a partir d’ara?) s’hi afegeix el de la unitat de totes les forces que diuen defensar la independència, tot i que aquesta segona unitat no té el mateix grau de consens, tenint en compte com s’accentuen en els darrers temps les diferències ideològiques entre Junts i ERC.
Ara bé, més enllà dels anhels independentistes, què faran a partir d’ara els partits que s’hi arrengleren per fer-los realitat? Potser no gaire, com desitgen i esperen molts empresaris d’aquest país. Però el fet que els líders dels partits siguin els mateixos d’aquell temps de fúria podria tenir una d’aquestes conseqüències: o bé els farà anar més enllà del pragmatisme de la immediatesa sense saber com ni quan, o bé Puigdemont i Junqueras perdran per als seus la força simbòlica d’altres temps, amb l’eventual reducció d’expectatives dels dos partits. Lideratges forts que poden tenir efectes inconvenients.
