La primera proposta de Gerardo Pisarello com a nou candidat dels comuns a Barcelona ha estat intentar confeccionar un front d’esquerres ampli, que inclogui el PSC, ERC i la CUP, a més de sindicats, entitats veïnals i d’altres organitzacions socials. Una possibilitat que veurem quin recorregut té, però que no interessarà en absolut al PSC. Els socialistes tenen assegurat el suport de tot aquest conglomerat, es presentin junts o per separat. Jaume Collboni, de fet, va ser investit, simultàniament, pels comuns i el PP sense que li fes ni fred ni calor haver arraconat ERC i això no n’ha impedit la col·laboració.
El discurs de Pisarello va en el mateix sentit de l’operació Rufian. Optimitzar al màxim els vots de l’esquerra per aconseguir que els socialistes catalans/espanyols es mantinguin en el poder. Una estratègia dels comuns, heretada de l’antiga ICV, que fins ara havia estat rebutjada per ERC, sobretot després de l’experiència catastròfica dels dos tripartits que van deixar els republicans amb 10 diputats, el seu pitjor resultat en el que portem segle XXI. Ara els comuns, que estan en davallada electoral, intenten evitar la catàstrofe aferrant-se a una possibilitat de front d’esquerres que faci que el PSC -i/o el PSOE- els cedeixin una petita part del pastís institucional.
En qualsevol cas, ERC ha abandonat l’expectativa de liderar cap govern i per això evita fer oposició tant a Barcelona i Catalunya com a Madrid. Per això la confluència catalana amb els comuns i, potser, la CUP seria l’assumpció definitiva d’una estratègia de satel·lització respecte al PSC, aquella temptació orbital que ja fa molts anys va denunciar Joan Carretero.
