No falla: si el seu pare era “Felipe, el preparao”, a ella li toca ser “Leonor, la prepará”. Espanya sencera pot dormir tranquil·la: la princesa està fent una mili duríssima, sense cap mena de favoritisme, amb un rigor i una exigència que ni el besavi Paco. Quina llàstima que ja no hi hagi aquells informatius franquistes del “No-Do”!
Diuen els periodistes pilotes de la cort borbònica que la princesa Leonor (res de rebatejar-la com Elionor, eh?) porta 600 dies fora de casa immersa en una exigent formació d’altíssim nivell que va més enllà del clàssic model militar de rentada de cervell i musculació.
Només els que hem fet més de 400 dies de mili (tot sigui per la pàtria i perquè als anys 80 era complicadet escapar-se’n) podem entendre les dramàtiques penalitats que ha hagut de superar la princesa…
Sembla que la preparació de l’hereva té com a objectiu forjar el caràcter d’una jove cridada a encarnar Espanya i la corona, poca broma, a força d’aprofundir en les acreditades i ancestrals virtuts de la milícia hispànica: austeritat, sentit del deure, patriotisme que t’hi cagues, exemplaritat…
Per tal d’assolir un ideal tan elevat, juren i perjuren que l’aspirant Leonor de Borbón (per terra, mar i aire) no ha tingut cap mena de privilegi, ni de part del seu papa ni de la seva mama. Per si no fos prou sacrifici, a sobre ha hagut de complir ordres sense remugar, com qualsevol soldat, i superar una formació rigorosa, exigent, igualitària…
Ho resumeixen amb una frase lapidària, que gairebé et fa caure de genolls: “Su formación no solo la instruye, sino que la modela”. I tot això, cobrant només 500 euros mensuals. Digueu-me ara si no veieu claríssim que la monarquia és un xollo per a nosaltres, súbdits i contribuents del “preparao” i aviat de la “prepará”: per quatre quartos podem tenir una superreina del segle XXI!
Aquesta setmana la cadet Leonor acaba la formació en la marina, tan exitosa i brillant, per descomptat, com la d’infanteria. A veure qui és el militar que gosa dir que no, tot i que hi ha un tsunami de rumors, indicis raonables, sospites… Tanmateix, hi ha cada vegada més indicis: el pla no està funcionant… L’Operació Leonor fa aigües. És un desastre que està costant molt de tapar, tot i la col·laboració entusiasta de les teles espanyoles i d’un 95% de la premsa madrilenya, disposades a censurar tot el que faci falta.
Hi ha hagut massa crisis a bord de l’Elcano, i espera’t quan vinguin els avions i helicòpters. Massa aventuretes. Massa biodramina. Massa papa i mama. Massa teatre per tapar el que s’intueix en la recluta en qüestió: que, de virtuts militars, poques, i d’aptituds reials, menys encara. Costarà que tingui un expedient militar immaculat, però ho aconseguiran: el militar que li posi mala nota anirà directe al front de l’est o a l’illot de Perejil. L’aprovat el té més que garantit i els pilotes ja s’encarregaran de cantar les seves excel·lències a un poble que no sap ni vol veure res més enllà d’un uniforme ben posat i ben portat, i a sobre, oh modernitat de modernitats, per una princesa. Jugada i presa de pèl rodones, en resum.
Ara bé, aguantarà el règim del 23F tanta escenografia tronada? Aquesta serà la gran qüestió dels anys vinents, amb una monarquia cada vegada més devaluada, més desprestigiada, més convertida en un espot publicitari. Els Borbons no s’han distingit mai, però mai, ni per les seves virtuts com a militars (per exemple el covard de Felipe V), ni com a governants (Alfonso XIII seria un bon exemple, a més del seu colpisme congènit), ni com a integradors (el “campechano” era només façana) ni com a patriotes espanyols: ells són nacionalistes de Borbolàndia, en mans d’una aristocràcia estatal i financera que els utilitza i els deixa que s’ho cobrin generosament.
Aquesta aristocràcia madrilenya, acampada com una gegantina paparra sobre les venes i artèries de l’estat, té un problema greu a pocs anys vista: la successió del “preparao”, que pot acabar com el rosari de l’aurora, amb tanta tonteria com arrosseguen uns i altres. Per molt que s’inventin el personatge d’una reina del segle XXI, una “prepará” de cara al públic, saben que necessiten alguna cosa més sòlida per mantenir el negoci i les colònies.
Saben que no ho tenen, que per moltes medalles i uniformes que li posin a la recluta Leonor, no serà mai generala. Clar que sempre poden intentar el de sempre, buscar un general que faci la feina… Però fins aquí puc llegir, perquè aquí és justament on comencen futurs interessants i complicats per a tots els que ja no vulguin ser mai més súbdits dels borbons.
