Fins i tot la Fundació Franco (FNFF) es pregunta “per què el PSOE no va fer aquestes propostes els anys vuitanta, quan tenia majoria absoluta“. El franquisme oficial considera que els socialistes intenten escapar-se de la baralla interna plantejant el trasllat de les restes del dictador fora del Valle de los Caídos a causa “de la por que li fa a l’aparell i a la gestora, i també al susanisme, la candidatura de Pedro Sánchez a la secretaria general del partit“. No m’hauria imaginat mai escrivint una cosa semblant, però en això -i només en això- la FNFF té raó.
El PSOE sap que el PP aturarà qualsevol revisió, ni que sigui simbòlica, de l’herència franquista. I utilitza la seva decadència parlamentària per fer veure que ells no són una peça fonamental en el règim del 78 i la continuïtat de les estructures de la dictadura, sinó un partit d’esquerres que intenta transformar alguna cosa. Però no. El cadàver del dictador es quedarà dins del seu mausoleu, ho saben els hereus de Franco i ho saben, també, els socialistes, que no han mogut mai un dit per trencar amb la legitimitat franquista.
Perquè si el PSOE té alguna voluntat de ruptura amb el passat franquista, pot començar a protestar pel fet que la FNFF sigui considerada una entitat a la qual l’Estat espanyol li reconeix caràcter d'”interès públic” perquè, segons la llei, fa una “activitat benèfico-docent i cultural”. I un cop eliminat aquest privilegi, també estaria bé que els donatius que rep es deixin de beneficiar de desgravacions fiscals molt importants, que van des del 50% fins el 75%. Com expliquen els propis franquistes, “Si es donen 150 euros, Hacienda en finançarà 112,5 euros, i el cost real serà, només, de 37,5 euros”. Tot plegat, amb els diners dels nostres impostos i del dèficit fiscal català. Fa quaranta anys que convivim amb aquest escàndol..
