Quan algú creu genuïnament que un resultat és vàlid i que per tant es mereix ser respectat, l’últim que fa és proposar revalidar-lo. Defensar que el mandat sorgit del Primer d’Octubre s’ha de revalidar en unes eleccions parlamentàries és, de fet, defensar que el resultat del referèndum no és cap mandat. És supeditar-lo a una altra votació, a un altre mandat. Això és el que fa Junts. I, a la pràctica, és el mateix que fan Esquerra i la CUP quan diuen que algun dia caldrà celebrar un nou referèndum.
Quan Puigdemont i per extensió Borràs, en nom de Junts, proposen “desplegar la independència proclamada amb l’aval del Parlament” si l’independentisme suma més del 50% dels vots, no només deslegitimen el referèndum sinó que, a més, estan proposant que, passi el passi, no hi hagi independència. D’entrada, la condicionen a un resultat molt improbable, un resultat que no s’ha aconseguit mai perquè hi ha un sector indecís però decisiu que mai es prendrà les eleccions com un plebiscit, i menys encara en el context actual de derrotisme i renúncia provocat pels partits suposadament independentistes. Però és que, fins i tot en l’improbable cas que se superés aquest 50% de vots, Junts acabaria renunciant al seu suposat full de ruta amb l’excusa que Esquerra no el comparteix.
Junts es presenta a les eleccions amb una proposta que invalida allò que en teoria vol validar: el resultat del referèndum. Alhora, ja d’entrada, els de Puigdemont assumeixen que no podran complir la seva principal proposta electoral encara que els catalans els tornin a donar la batuta del Govern. Per això no han trencat el pacte amb el 155 a la Diputació de Barcelona. Per això, de fet, van decidir pactar amb els repressors. Perquè el seu veritable full de ruta, l’única proposta que es veuen capaços de materialitzar, és la de seguir capitanejant la gestió de la colònia.
22 
13 
