L’autor que presento avui és més que possible que no sigui un desconegut total per al públic lector català, si bé més d’un i de dos em dirà que el coneix perfectament. De qui parlo és de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-Barcelona, 1974), autor de la novel•la «KL Reich».
Al lector el que li puc dir és que llegeixi «KL Reich» sense dogmes ni complexes, perquè es trobarà davant d’una obra dura, crua, i radical. Ho és tant, que Amat-Piniella no és conegut —per sort o per desgràcia— per gaire més que això. Molt significatiu tot plegat.
A tall anecdòtic recordo que, quan estudiava la carrera a la universitat, ens van parlar d’un autor, bàsicament conegut per una sola obra, «la» seva obra autobiogràfica en bona part i dissort seva. Afortunadament, això volia dir que l’obra valia la pena i la professora que impartia aquesta assignatura tenia —i té— una sensibilitat i bagatge literari envejable. Del que ens parla era d’aquest «KL Reich», que narra com dos personatges, l’Emili i el Francesc, són deportats al camp d’extermini (o reeducació, potser) de Mauthausen tres anys després de lluitar contra les tropes feixistes i espanyolistes que van vindre a conquerir-nos el gener de 1939. Allà, com es sabut, hi passen de tot menys glòries, llevat dels dies en els quals poden arribar a plaers totalment superflus per als lliures i celestials per als captius.
A la Història de Catalunya hi ha un bon grapat d’escriptors que han patit els assots del feixisme, de diversa forma i consideració, i en bona part això ha acabat per influir la seva literatura. El cas d’Amat-Piniella va encara més enllà: ell mateix va patir el pitjor dels horrors del nazisme hitlerià i això, com és natural, va acabar a dintre de la seva existència. Potser com a catarsi va escriure aquesta obra, molt recomanable, sobre la pesantor i el dolor psicològic —i físic— que un ésser humà pot arribar a patir a mans d’alguns dels seus (teòrics) iguals.
Sense ànims de desvirtuar ni insultar, potser fóra bo fer arribar un exemplar d’aquesta obra al consell de ministres espanyol per tal de fer-los veure un bon grapat de coses, entre les quals hi ha que no és gaire bonic banalitzar —en contextos de seriositat— el nazisme, l’Holocaust i el patiment humà, i, a més a més, demostrar-los, per activa i per passiva que no érem, ni som, ni serem espanyols. El que sí que som és humans, i val més pair-ho a temps per entendre que no existim per fotre, sinó perquè tenim i tindrem voluntat de ser ciutadans que tenen intenció de bastir una societat justa, digna i igualitària. Ja no ens caldrà anar-nos-en «nord enllà», sinó que arreu del nostre país exercirem la democràcia dia a dia.
Potser, des de fa mil•lennis, som exactament iguals, ni que ara inventem telèfons que fan autèntiques meravelles comparats amb els ordinadors de fa uns anys, però el que ens queda clar és que encara ens queda molt camí per recórrer a través de l’evolució i la democràcia. Cal no oblidar-ho, i obres com aquestes ajuden a pensar i recordar.
Joaquim Amat-Piniella
KL Reich
Barcelona: Club Editor, 2006
