Fa temps que el sistema judicial espanyol ha entrat en guerra contra l’ensenyament en català. De fet, ho ha estat sempre. La novetat és que, d’ençà del procés independentista, els jutges i magistrats se senten legitimats per exercir un paper d’avantguarda política contra el catalanisme. Només ha calgut el recurs d’una fantasmagòrica -i monolingüística- Asamblea por una Escuela Bilingüe perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) insisteixi a recordar que el castellà ha de ser vehicular a l’escola catalana i que cal incrementar el percentatge d’aquesta llengua en l’ensenyament.
El Govern ha intentat defugir el xoc polític al·legant que el decret qüestionat no ha arribat a entrar en vigor. Un fet que, probablement, retardi la fase més aguda del conflicte. Però en els pròxims mesos s’hauran de pronunciar sobre l’escola catalana el Tribunal Suprem i, també, el Tribunal Constitucional. I és en aquest últim, amb majoria progressista, on es decidirà una part del futur lingüístic de Catalunya.
Hi ha un acord general sobre la davallada alarmant de l’ús del català a tots els nivells. Una situació totalment incompatible amb un hipotètic increment del castellà a les aules. Així que és probable que calgui defensar el català al carrer i a les institucions, com s’ha fet -com s’ha pogut- des de fa tres segles llargs. També en aquesta qüestió es podrà prendre la temperatura al progressisme espanyol, a les esquerres madrilenyes que se suposa que són prou sensibles a la plurinacionalitat com per merèixer que el catalanisme polític aposti per facilitar-los l’accés al poder. Ho comprovarem aviat.
