Deixem de banda per un moment que a Espanya es pot presentar un partit com la Falange, i guanyar. Ja només escriure això fa posar els pèls de punta, però és cert: el feixisme polític no està prohibit a Espanya i, com diu Víctor Amela, en nom de la llibertat d’expressió totes les idees s’han de poder plantejar. Per tant, tinguem aquesta dada clara: si la Falange no ha guanyat res fins ara no ha estat per un problema de legalitat, sinó de seducció. Aquí és on entra l’operació VOX. Una eina profundament ben pensada.
Fins ara costa molt a Espanya distingir entre la dreta i l’extrema dreta, ja que totes quedaven agrupades dins del PP. La irrupció de Ciudadanos va ser una manera de començar a distingir les coses, però amb un punt d’elegància, és a dir provant de fer forat pel centre i no per la dreta-dreta, o més ben dit, camuflant la dreta-dreta de centre-centre mitjançant l’eina efectiva de la bandera i de la unitat. Ara que no interessa Ciutadans, perquè ja ha fet la seva feina o perquè ja ha trobat els seus límits, han decidit crear l’artefacte de VOX. Una mica com Ciutadans, de forma bastant sobtada i artificial, un dia ens van dir que una formació molt nova i de color verd pi havia omplert un pavelló a Madrid i des de llavors la cosa no ha parat de créixer. L’objectiu: arribar, descaradament, allà on el PP no pot arribar descaradament. I forjar així un repartiment de papers que pugui omplir tots els espais necessaris per desbancar el govern de rojos i separatistes (i promoure una reforma no exactament democràtica i descentralitzadora). Ara bé: fer això no només és perfectament legal, sinó que és perfectament legítim. Aquesta és la diferència que podem posar amb la Falange, i d’aquí el perill de l’invent: i és que, encara que el feixisme fos il·legalitzat a Espanya, VOX no es podria il·legalitzar.
En efecte, estan molt ben assessorats. Jugant amb el llenguatge (la web diu “VOX es una fuerza de extrema necesidad”, haha quina gràcia) i amb els límits de la llei, el cert és que cap dels punts del programa defensat per VOX no pot ser titllat, jurídicament i si ens fixem només en la lletra escrita, d’extrema dreta o de feixisme. “Nuestro proyecto se resume en la defensa de España, de la familia y de la vida; en reducir el tamaño del Estado, garantizar la igualdad entre los españoles y expulsar al Gobierno de tu vida privada”. Això no té res d’extrema dreta ni de feixista, formalment. Se n’han cuidat prou, de ser explícits en allò que tots sabem: han decidit no jugar-se-la i per tant, a diferència de la Falange, mai no veureu cap àliga en cap bandera en els seus mítings i encara menys un braç alçat en forma de salutació romana. Han donat consignes internes, han escrit i reescrit les seves frases i han decidit no fracassar per culpa de cap Codi Penal ni de cap llei fonamental. Repasseu cada discurs, cada entrevista: tot està calculadíssim per poder ser qualificats de molt (i molt) conservadors, però en cap cas de feixistes o perillosos. VOX és i-i·legalitzable. Diguin el que diguin Merkel, el Tribunal Constitucional o l’ONU.
A diferència dels partits independentistes, és clar: per a ells es pot aprovar una llei “ad hoc” sense gaire problema en cas que les coses es compliquin (prohibir partits que alterin l’ordre públic, començant per la CUP, i continuant per altres formacions molestes, sedicioses o simplement massa desobedients). VOX no conté res en el seu ideari que contravingui l’ordre constitucional i és per això que avui les manifestacions de “constitucionalistes” estan farcides de gent simplement fatxa. No és només que VOX sigui constitucional: és que la Constitució és el seu refugi i VOX n’és alhora el seu guardià (amb perdó dels immensos mèrits que també fan els jutges i el Rei).
Per cert: no, la proposta de VOX de suprimir l’autonomia tampoc no es pot considerar alteració de l’ordre constitucional. Gràcies al 155 de PP i PSOE, aquesta idea ja no és cap tabú i per tant pot figurar en qualsevol programa electoral. Sort que alguns intel·lectuals de la “fraternitat federalista” ajuden dient (i escrivint) que s’hauria hagut d’aplicar molt abans de l’1 d’octubre. Sort, amics. Gràcies per tot. A vosaltres mai no us passarà res.
