La setmana entrant, el president de la Generalitat, Salvador Illa, completarà un any de legislatura en minoria al Parlament. Minoria aritmètica, però majoria política per tenir assegurats quatre anys al poder amb el suport d’ERC, que espera obtenir rèdits electorals i polítics del vot a la investidura, i dels Comuns, que encreuen els dits per continuar essent una crossa del PSC que els permeti sobreviure uns anys més al parc de la Ciutadella. A una banda de Sant Jaume, el president gestiona el dia a dia dels catalans, el caos de Rodalies i el ‘café para todos‘ singular sense despentinar-se, empenyent ERC a justificar constantment la seva confiança en el PSC. A l’altra banda de la plaça, Jaume Collboni també té els republicans lligats de mans i peus, que afronten la segona part del mandat municipal amb l’esperança de ser decisius el 2027.
Però és que l’alcalde del PSC va ser investit amb els vots del PP i dels Comuns amb l’argument polític d’aturar l’independentisme i la dreta més execrable, respectivament. Dos partits que, ara mateix, no tenen la més mínima força política al ple de l’Ajuntament. Els Comuns, perquè han decidit ser oposició a l’esquerra i no sumen amb ningú més, i el PP, perquè amb 4 regidors i sense cap altre aliat, prou feina té a justificar per què va fer alcalde a canvi d’absolutament res el candidat del seu màxim enemic a Barcelona, a Catalunya, a l’Estat i a Europa. Collboni, com Illa, té el mandat assegurat a cost zero i amb només 10 regidors.
Comuns i PP tindran una feinada per explicar als seus electors el 2027 quin rèdit han obtingut posant una catifa vermella a Collboni per governar en solitari i sense sobresalts. Perquè als seus votants barcelonins potser els resulta insuficient haver tallat el cap a Xavier Trias, per separatista i per convergent. També ERC haurà d’explicar molt bé per què durant mesos no va fer oposició intentant justificar davant la seva militància que calia governar amb el PSC, però acabarà el mandat sense cadires al govern municipal.
En aquest context, la persona que més bons resultats ha donat al PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha parlat amb sensatesa màxima en una entrevista al TOT Barcelona: “Haver investit Collboni pot ser verí electoral per al PP. Mai hauria investit Collboni sense un paper signat”. Molt probablement, Fernández Díaz forma part d’allò que sovint s’etiqueta amb menyspreu de “vella política”, que encara creu que no tot s’hi val per arribar al poder o per impedir que algú altre, legítim guanyador d’unes eleccions, hi arribi. Més encara si és a canvi de res.
