L’experiència històrica ens hauria de servir per desconfiar dels grans principis, les grans paraules i els grans conceptes. Una dels recursos clàssics de l’oratòria, especialment útil per a venedors de fum, consisteix a expressar aspiracions amb què tothom pugui estar d’acord i generar un relat del qual no sigui possible dissentir. Ningú amb un mínim de sentit comú pot estar en contra de la pau, ni de l’amor, ni del benestar, ni de la justícia. El problema és sempre la lletra petita, el detall, el que comporta l’esforç per assolir-lo.

Encara que a molts els sonarà d’oïda, bona part de les accions que estan realitzant els diversos estats tenen a veure amb l’Agenda 2030, un compromís liderat (teòricament) per les Nacions Unides, continuació dels objectius del Mil·lenni, i signats el 2015. Com que, en el fons ens trobem davant d’un tractat internacional, això vol dir que tots i cadascun dels estats han d’adaptar les seves legislacions  i han d’adoptar mesures per arribar a aquests objectius signats que tenen a veure amb la reducció de les emisions, el creixement sostenible i altres grans principis i paraules dels quals no és possible discrepar… tret que comencem a veure amb detall què passa.

I això ja ho estem començant a viure en primera persona. La guerra contra el cotxe privat, sense anar més lluny, desfermat des d’una esquerra ecologista que en cinquanta anys ha estat incapaç d’estroncar la creixent rasa que s’eixampla entre classes socials, o reduir el temps de treball de les classes treballadores. Ans al contrari, ens trobem cada vegada més, com ha demostrat el conseller Cambray, una reducció de les vacances dels alumnes perquè així convertir l’escola en una guarderia a fi que els empresaris, com passa des de fa algunes dècades, vagin incrementant el temps i la intensitat de la jornada de treball, mentre que els salaris van perdent poder adquisitiu. 

El tema de la guerra al vehicle particular –i la indiferència respecte als grans creuers o els jets privats– resulta ben simptomàtic. El cotxe, aspiració de les classes treballadores, que atorga independència i estalvia temps, ha estat apartat dels centres de les ciutats que acaparen l’ocupació terciària i que encareix el preu de l’habitatge a nivells estratosfèrics. Les rendes modestes –i voldria recordar que, a Catalunya el salari més freqüent ronda els 1.200 € nets–, són expulsades dels centres de les ciutats –el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona s’acosta als 1.000€– i això fa que la majoria de treballadors hagin de desplaçar-se més i més (amb la pèrdua de temps i diners). Amb la supressió dels aparcaments gratuïts, la prohibició dels cotxes antics i les restriccions d’entrades a les ciutats, la classe treballadora (que a Catalunya representa més de la majoria de la població) veu com els seus desplaçaments són més llargs en temps, i resulta freqüent que en una jornada tipus de 40 h setmanals, els desplaçaments, cada vegada més llunyans i problemàtics s’acabi afegint més de deu hores robades al descans, la vida familiar o qualsevol altra cosa més important que engruixir els ingressos d’altres. Fora de les grans capitals, les coses s’estan posant també difícils. Voldria recordar que fins fa quatre anys era possible adquirir vehicles privats de motors atmosfèrics per sota de 8.000 €. Els cotxes elèctrics, amb una tecnologia amb encara moltes limitacions, difícilment baixen dels 30.000 €, lluny de l’abast de la majoria de butxaques dels catalans. En altres paraules, en nom de la “sostenibilitat” s’està impedint la mobilitat privada de la majoria, mentre que, aquell que disposa de prou ingressos, sí que en tindrà, amb el component d’autonomia, independència i estalvi de temps. En altres paraules, en nom de la salvació del planeta estem aconseguint retrocedir mig segle pel que fa a drets com el de la mobilitat i la privacitat. I tot plegat en unes circumstàncies en les quals l’habitatge també representa un luxe asiàtic, les classes treballadores han començat un imparable procés de relloguer d’habitacions, i ja comencem a adonar-nos que disposar de treball no et garanteix sortir d’una pobresa cada vegada més estesa. Voldria recordar que, a Catalunya, tres de cada deu infants són pobres.

Altres elements vinculats a la sostenibilitat (i no s’entén massa el perquè, atès que no es veu cap connexió amb la hipotètica salvació del planeta) té a veure a modificar els sistemes educatius. Es tracta d’allò que s’anomena “educació competencial” que, rere un embolcall pedagogista emocional i paulocoelhista, parlen de potenciar l’adaptació dels alumnes a les circumstàncies canviants de l’economia. En plata, això vol dir que l’escola deixi d’ensenyar als nens i nenes, de dotar-los de coneixements científics, humanístics i culturals, per passar a ensinistrar-los, no només per a un mercat laboral despòtic i precari, sinó, i molt especialment, per tal que, en base a una mena de budisme new age aprenguin a conformar-se passivament davant l’explotació, la indiferència i la injustícia d’un sistema econòmic que, ja ho veiem, especula amb habitatge i productes bàsics mentre permet que es passi gana o la gent no disposi d’un sostre. 

En altres paraules, això dels objectius del mil·lenni, en nom de la salvació del planeta, la crisi climàtica o qualsevol altre pretext, el que es tracta és allò que va definir tan bé la pensadora canadenca Naomi Klein quan va exposar la seva teoria sobre la doctrina del xoc. Klein, una de les grans analistes contemporànies identificava el que denominava com a “capitalisme del desastre” aquelles maniobres de caràcter polític i econòmic que aprofitaven qualsevol catàstrofe natural o induïda per tal que l’elit econòmica imposés la seva agenda neoliberal, privatitzadora, desreguladora i, ras i curt, de saqueig i pillatge de les classes treballadores i mitjanes per part de les elits. Des dels cops d’estat d’Amèrica Llatina  fins a l’huracà Katrina, tota situació excepcional que causava paràlisi i terror davant una societat civil indefensa, era aprofitada, al més pur estil carronyaire, per inversors i especuladors oportunistes. Així, grans multinacionals imposaven condicions draconianes d’explotació dels treballadors xilens aprofitant la prohibició dels sindicats, o grans grups d’inversió aprofitaven la destrucció d’escoles públiques a Nova Orleans per crear una xarxa d’escoles privades finançades per diners públics, o inversors occidentals saquejaven impunement les indústries exsoviètiques després del col·lapse de 1991, o grans grups empresarials privatitzaven tots els serveis d’un Iraq devastat –generant un grau de corrupció mai vist–, o les grans cadenes turístiques instal·laven hotels de luxe a les costes devastades pel tsunami de 2004 fent fora a la població autòctona… i podríem seguir! De fet, actualment s’explica que, amb motiu de la guerra, Ucraïna està saquejant el patrimoni dels sindicats, prohibint partits d’oposició o que els estalvis de la gent puguin ser expropiats per l’Estat en ple caos i confusió en nom de la bandera i al servei d’unes elits extractives no massa diferents a les dels seus contendents. Doncs molt probablement, la “sostenibilitat” va pel mateix camí. 

Ningú no pot estar en contra de “salvar el planeta”. La crua i dura realitat és que, en la seva concreció, com deia Macron, la fi de l’abundància sembla un fet… només per a aquells que no siguin milionaris! El moviment dels armilles grogues, en certa manera, va ser un avís. El creixement del trumpisme, i a Europa, els moviments d’extrema dreta poden ser una reacció perillosa (i contraproduent) encara que lògica davant el “papanatisme” de fer creure a la gent que per salvar el planeta cal que la classe treballadora retrocedeixi un segle. Al final resultarà que la sostenibilitat és insostenible.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Àcrata. a setembre 24, 2022 | 00:24
    Àcrata. setembre 24, 2022 | 00:24
    Poder.... Quina paraula!
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 24, 2022 | 09:25
    Anònim setembre 24, 2022 | 09:25
    Gran article, no es pot explicar millor cap onem en mans d'aquesta colla d'inutils
  3. Icona del comentari de: Sup Marcos a setembre 24, 2022 | 10:05
    Sup Marcos setembre 24, 2022 | 10:05
    Totalmente de acuerdo, es evidente que Naomi Klein en su libro lo advertía muy bien, pero quien quería leer esas cosas tan aburridas para la masa? con lo bien que vivía todo el mundo, bueno ante este panorama real, espero que por lo menos los que serán las víctimas, ya no engorden la suma de toneladas de comida que se tira a la basura, y dejen de contaminar cogiendo tantos aviones, solo por hacerse los ricos. Por cierto la climática Greta, desde que empezó la guerra Europea con Rusia, la tienen escondida, no vaya a ser que meta la pata la niña, y estropeé el negocio contaminador de las armas, aunque nunca me tragué su activismo, parece claro que era un producto para vender tecnología verde de su país.
  4. Icona del comentari de: Fran BCN a setembre 24, 2022 | 11:43
    Fran BCN setembre 24, 2022 | 11:43
    Exacte, la sostenibilitat és una frikada, possible només per gent amb alt poder adquisitiu. I espereu que amb les noves normatives de ZBE, perjudicarà a persones grans què viuen lluny del centre dels pobles on no hi ha transport públic. Qui perdrà serà el comerç i guanyarà les grans superfícies
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a setembre 26, 2022 | 11:31
      Pere Llimonera i Citronell setembre 26, 2022 | 11:31
      Claro que es una FRiKaDa, "Fran BCN", porque el conflicto lo mantiene esta gente flota en su Burbuja y cuando se pinche esta y dejen de flotar y caigan al suelo se van a pegar un M0RRón de pelotas... los partidos ultra-Derechistas del supremacismo independenciero se encuentran lastrados, mas aun encadenados a sus fantasías e imposturas Históricas y, peor aun, a sus creencias primarias, reaccionarias, fantasiosas y primitivas encarnadas en el Credo del Nacional Catalanismo y su Movimiento (también llamado 'Procés'); y ademas cada partido tiene sus propia Fe, conformándose así en Sectas de fanáticos radicales de un mismo credo fantasioso, dividido por esas creencias sectarias, totalitarias y simplistas en su comportamiento, modus operandi y ficción ideológica... y Ni Opium, ni la ANZ van a arreglar nada tampoco, los partidos que respetan la Democracia y el Estado de Derecho son los únicos que pueden solventar todos los problemas con que los fantasiosos suprematas han infectado Catalunya hasta arruinarla y quebrarla socialmente...
      • Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a setembre 26, 2022 | 16:38
        Luisnomeacuerdo setembre 26, 2022 | 16:38
        Si Pere, está quebrada, pero los independentistas somos más. Vosotros, los unionistas sois minoria, si minoria.
  5. Icona del comentari de: Anònim a setembre 24, 2022 | 16:13
    Anònim setembre 24, 2022 | 16:13
    Noi, t’has oblidat de dir que els partits de l’oposició a Ucraïna són pro rusos i que no es fa servir l’excusa de la guerra per fer coses, sinó que cal fer coses excepcionals per culpa de la guerra. Ai noi, se’t veu el llautó.
  6. Icona del comentari de: Ok Gal a setembre 25, 2022 | 07:59
    Ok Gal setembre 25, 2022 | 07:59
    Exacte, no cal votar extrema dreta per tenir polítics i jutges fent justícia i política fatxa. Llavors no és qüestió de votar aquest o aquell si les bases del sistema estan corcades. Com els cucs de la CUP, que eren revolucionaris indepes i ni una cosa ni l’altra, que canviï el sistema ta tia. Els fatxes et fan fora del sistema sanitari si no estàs empadronat, primer el control fatxa i després la salut. Ara col·locant zona verda d’aparcament a Nou Barris, necessitat? Cap, només control 100%. Els nens, fills d!algú, 75000 hores de treballs forçats, segrestats, de les quals potser treu un profit del 10% però tortures d’un 90%. Aquest és el sistema.
  7. Icona del comentari de: Endocrinologia Social a setembre 25, 2022 | 11:31
    Endocrinologia Social setembre 25, 2022 | 11:31
    Mentre la Colau i l'Albiach tinguin cartel, i els rics de la CUP no siguin més polits; i ja no diguem el "govern" de coalició i la seva ambició per destrossar el país, caldran molts advocats dels pobres. I "menys" energia eólica, ni solar, i menys aeroports (qui vulgui anar a Amèrica que aprengui a nedar), sustituir l'AVE per rodalies, fer la vida impossible als barcelonins, i tot el que sigui d'esquerres acomodades, en la ganduleria i la ignorància; que tots siguin com ells, fins i tot els ànecs de la Ricarda, que semblen tenir més classe que l'aviram dels aiguamolls de l'Empordà i del Delta de l'Ebre. Les institucions d'aquest país son més deixades que la Renfe (i encara volen que els trespassin rodalies, sense vies ni pressupost de funcionament).
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a setembre 26, 2022 | 11:33
      Pere Llimonera i Citronell setembre 26, 2022 | 11:33
      Lo peor es la insostenible insostenibilidad y 'La insoportable levedad del ser' separata supremata inventa patrias de Nacional Catalanismo fascistoide y Anti-Democrático... y lo peor: mas insostenible que eso son las piruetas mentales quiméricas y los enmarañados fractales sofísticos neuronales estrujaM0LLeras que se inventan algunos en sus flipadas y excesos de kaLimotxo y Ratafia para intentar justificar su Movimiento supremacista y fantasioso; pero bueno, supongo que detrás de todo está el vil metal; y la Pela es la Pela, y el Euro es aun mas que la Pela... Apa, Siau...
      • Icona del comentari de: Pere LLimonera i Citronell a setembre 26, 2022 | 13:53
        Pere LLimonera i Citronell setembre 26, 2022 | 13:53
        ! Este comentario de arriba ( Pere LLimonera i Citronell setembre 26, 2022 | 11:33 ) N0 es Mio ! es del TroLL supremacista independenciero USuRPa-Nombres, que comenta sandeces usurpando mi nombre y el de otros también ... Publicad de una vez los comentarios en que denuncio a los Trolls supremacistas secesionistas cuando USURPAN Mi NoMBRE, o sois igual de fach0RRos y sinvergüenzas que ellos... si es que no sois ellos, o hay un entente en todo ello... Quina Vergonya!
  8. Icona del comentari de: Narcís ( vingui tothom sinó l' estat fumi ' relacions bilaterals . . som a Xauxa ! ) a setembre 25, 2022 | 11:34
    Narcís ( vingui tothom sinó l' estat fumi ' relacions bilaterals . . som a Xauxa ! ) setembre 25, 2022 | 11:34
    Aquest article podria estar bé.. però no diu ni piu del munt de forasters/ estrangers arribats ací amb la camisa a l' esquena .. quan som plens d' autòctons aturats, mal pagats i explotats ! PD : hi són o no hi són els ' Serveis d' Ocupació ' ? hi són o no hi són les oficines d' emigració/ immigració ? hi són o no hi són les fronteres ? hi són o no hi són els funcionaris de duanes ?
  9. Icona del comentari de: 2022 a setembre 25, 2022 | 13:29
    2022 setembre 25, 2022 | 13:29
    Sistemàticament censureu comentaris. Cada cop sou un diari que fa menys confiança.
  10. Icona del comentari de: Arakiri Sepuku a setembre 25, 2022 | 17:25
    Arakiri Sepuku setembre 25, 2022 | 17:25
    Camats, Herrera, Colau, Albiach, viuen i viuran a cos de rei i a la nostra esquena, però entre tots no arribaran mai a fer ni la feina d'un digníssim treballador sense qualificació. Això a banda del mal que fan a tot allò que toquen o rasquen encara que sigui d'esquitllada. A l'escola se'ls hauria de posar d'exemple a no seguir als infants i als joves.

Respon a Arakiri Sepuku Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa