Fa molts anys que dic on em deixen que a Catalunya el periodisme no acostuma a fer les preguntes correctes. Sovint ni tan sols pregunta, de fet. I una de les preguntes que penso que aquesta setmana calia fer a Gonzalo Boye, a falta d’un president Carles Puigdemont que cada cop respon menys preguntes de ningú, és per què ara diu que confia que Pablo Llarena farà bé la seva feina interpretant la llei d’amnistia. I és que una resposta honesta a això (i, per tant, que mai no es produirà) pot fer por.
Hi ha l’opció que hi confiï pel que sembla que passarà, que el fiscal general de l’Estat derivi la causa als fiscals de la seva corda que estiguin a favor d’aplicar l’amnistia o assumir-la ell mateix. Això significa que quan els convé, defensen que la separació de poders sigui inexistent i, sobretot, que els que han tret pit de cobrar per avançat han tornat a sustentar l’èxit d’una negociació en la paraula del PSOE, perquè al final qui ha d’aplicar la llei són els jutges. Quelcom que, per cert, diversos mitjans catalans han obviat als seus titulars, on han parlat d’”ordenar amnistiar”, “ordenar aplicar l’amnistia”, o “rebutjar amnistiar” com si Fiscalia en tingués la potestat, òbviament per protegir el pacte d’investidura de Pedro Sánchez. Sí, ha arribat el dia en què els independentistes directament aplaudeixen la Fiscalia espanyola.
També es desprèn del que ha dit Boye aquests dies que, després que l’independentisme institucional hagi sostingut durant anys i panys fins a l’extenuació que estem davant d’un conflicte polític i no jurídic, entenen que el problema a resoldre a Espanya és la llei, i per això els partits que es diuen independentistes s’avenen a canviar-la amb l’amnistia. És aquí on ens volen tenir els espanyols i també les altes instàncies europees, encantades de veure com ara Toni Comín, de Junts, farà més reformisme espanyol que mai a l’Europarlament amb el seu punt estrella, que és la defensa que el referèndum té cabuda a la Constitució espanyola.
Però com dic, la llei l’han d’aplicar els jutges, que són el walking dead de l’Espanya franquista que tant ajuda a legitimar l’Espanya jacobina dels socialistes. Per això resulta també delirant discursivament que, havent pogut valer-se de la legislació europea que li atorgava la immunitat si realment volia fer-nos creure que està disposat a córrer el risc de ser detingut en el seu retorn, hagi preferit fer-ho segons les lleis espanyoles i les promeses dels espanyols.
Parlem dels mateixos espanyols que van prometre a Junqueras i companyia el 2017 que si s’entregaven només passarien uns dies a presó i quedarien en llibertat. Mentre abans estaven pendents del que diria l’advocat general de la Unió Europea de la immunitat dels eurodiputats per poder ser lliures, ara aplaudeixen el que diu el fiscal general de l’Estat en aquesta mateixa matèria. És més, veiem la germana de Comín, per exemple, celebrar que Espanya sigui un estat de dret (sic).
Tot això evidentment va en la línia contrària a buscar suports o ni tan sols simpaties a Europa cap al procés independentista, perquè per començar hauran de fer front a les acusacions d’una malversació no amnistiable en països on la possibilitat que els polítics fiquin la mà a la caixa es qüestiona molt més que aquí. Però també perquè, directament, han signat una llei on posa que “garantirà la convivència dins de l’estat de dret” i que “generarà un context social, polític i institucional que fomenti l’estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant de Catalunya com del conjunt d’Espanya”.
Això és el que a Europa li interessa que es compleixi en un context en què prou feina té a intentar cooptar l’extrema dreta que està guanyant pes a tot arreu per domesticar-la des de la socialdemocràcia i sumar-la a un projecte europeu que ja res té a veure amb els seus valors fundacionals. Una extrema dreta que tampoc té res a veure, per cert, amb el franquisme sociològic no homologable a cap dreta europea que representen a Espanya Alvises i companyia, per molt que ara vulguin explicar el fenomen com a quelcom aliè al que ha passat a Catalunya.
