Pot ser una anècdota ocasional o un principi de redreçament, però el fet és que els partits independentistes han aconseguit que un acord d’unitat per a la presidència del Parlament prevalgui sobre la majoria unionista. La desunió i les trifulgues internes del camp unionista han deixat el PSC sense la segona autoritat de Catalunya i al PP fora de la Mesa, en una mena de jugada de retorn dels pactes subterranis que ja són una tradició a l’alcaldia de Barcelona.
La nova Mesa del Parlament, que ha estat refrendada amb els vots dels diputats exiliats, ha anunciat que a la cambra catalana s’hi podrà debatre tot, amb un to de represa que ja no es recordava. Tot plegat, una nova actitud que ha arribat després de la constatació que l’independentisme es troba en un estat d’atonia tan profunda que aquest diumenge ha perdut gairebé un milió de vots respecte a les eleccions europees de fa cinc anys. La davallada és espectacular i es deu, entre d’altres raons, a la falta tant de projecte polític com de cohesió estratègica. Josep Rull s’estrena -aparentment- amb la lliçó apresa.
Rull és un vell independentista, l’únic que va desobeir el seu cessament pel 155, l’octubre de 2017, anant a presidir un acte públic exercint com a conseller. Un perfil que aporta un extra de crèdit a un moviment destrossat per les confrontacions internes.
