El biaix de gènere impregna de manera notable els grans centres de poder a tota la societat. Administracions, partits, empreses, universitats i també entitats de la societat civil, la cultura o l’esport. La presència equilibrada de dones i homes en els espais de presa de decisió encara és, desgraciadament, una fantasia només endolcida per l’increment d’algun percentatge. Les dones ja són el 30% de….; 1 de cada 4 directius d’X sector ja són dones…“, i qui dia passa, any empeny. Però més enllà de percentatges, cal valorar l’intangible, el dia a dia en totes les capes de la societat, des dels consells d’administració d’una empresa fins a una escola infantil. I és aquí on els percentatges queden en paper mullat.
Per fortuna, com a societat hem avançat moltíssim en el camí de la igualtat, però les dones encara estem molt lluny de poder viure en una societat -en un món-, plenament igualitària, on tothom sigui valorat per les seves capacitats i no pel seu sexe biològic i on no siguin necessàries ni les quotes ni les coercions legals. I on la càrrega mental invisible que arrosseguem la majoria de dones en tots els àmbits de la vida, siguem mares o no, també estigués repartida.
Fins avui, els mecanismes legals emprats per assolir aquesta igualtat s’han revelat totalment necessaris per no retrocedir més, però clarament insuficients en l’objectiu de modificar les agendes i les formes d’exercir el poder i de modificar l’imaginari col·lectiu que segueix atorgant més autoritat als homes. Cal repensar l’estratègia col·lectiva com a societat, perquè les quotes i les lleis no capgiren el sistema automàticament si homes i dones no les veuen com una eina veritablement transformadora i igualadora d’oportunitats.
Sense un compromís real per la igualtat, no només des del punt de vista legal sinó especialment, social, serveix de poc tenir dones dirigents polítiques o periodistes al capdavant si el poder real continua només en mans dels homes. Tan sols es perpetua un sistema sobre el paper políticament correcte. Però així, les dones no passem de ser números i percentatges al servei d’aquest sistema.
