Quan Avel·lí Artís-Gener (Tísner) va tornar del seu exili mexicà i li van preguntar pel país que l’havia acollit va afirmar: “Mèxic és el país més generós del planeta”. No exagerava el gran escriptor i periodista barceloní. Com tants d’altres compatriotes, va trobar en aquella república l’aixopluc que li negava Europa tot fugint de la tirania franquista.
Eren els anys en què el feixisme regnava a gairebé tot el continent. Però el govern del president Lázaro Cárdenas els va donar “la visa a la libertad”, com diuen en el seu particular espanyol. Tinguem-ho sempre present i que no ens falli mai la memòria.
És una obligació moral i patriòtica recordar aquest episodi de la nostra història perquè, la darrera setmana, Mèxic ens va tornar a obrir les portes. Sortosament, aquesta vegada no era per protegir-nos d’una dictadura. Ara ho ha fet a través dels llibres (i dels vincles històrics) en el marc incomparable de la FIL (Feria Internacional del Libro) de Guadalajara on Barcelona fou la ciutat convidada. Vam tornar, d’aquesta faisó, a una nació amiga.
No podia oblidar les paraules d’Avel·lí Artís-Gener quan tornava després d’una setmana inoblidable a la capital de Jalisco. En el decurs d’aquests dies he pogut establir relacions empresarials, històriques i culturals amb mexicans. La seva deferència i amabilitat amb Catalunya han estat excepcionals.
Vaig tenir l’ocasió de participar en dos actes que formaven part de la programació d’aquesta meravellosa fira del llibre. El primer fou la presentació en versió espanyola del “Diccionari dels catalans de Girona a Mèxic”, promogut de forma diligent per la Cambra de Comerç de Girona. Tot seguit va ser el torn del debat “El exilio catalán en México”. Allà estava acompanyat per la historiadora Angelica Pelegrina, una gran divulgadora de la història dels catalans en aquelles terres. Però la meva gran satisfacció va ser compartir escenari amb el meu admirat doctor José M. Murià.
No es pot entendre la presència actual de la cultura i de la història de Catalunya en aquell país sense la seva figura. El conec des de fa vint anys, i us puc assegurar que el seu compromís amb la causa de la llibertat de la nostra nació, des del més conseqüent patriotisme mexicà, és insubornable. Només cal, entre altres coses, visitar la biblioteca catalana de Guadalajara que duu el nom del seu pare, en Josep M. Murià i Romaní.
Per tot plegat, l’edició d’enguany de la FIL ha estat un esdeveniment on un seguit de catalans que érem allà hem pogut manifestar la nostra gratitud cap a la República Mexicana envoltats de llibres i cultura. No podia existir un marc més gratificant per un fet d’aquesta importància per nosaltres. Ha estat un exemple més que demostra que desitgem mantenir els vincles entranyables amb un país que ens va allargar la mà quan ningú més ho va fer. Personalment, estic convençut que és la millor recepta per forjar un futur fraternal entre ambdues nacions. Vam marxar tot dient-los-hi als amics mexicans un emotiu i sincer: “¡Gracias, México!”
