Pedro Sánchez deu estar donant voltes al que ha passat aquest diumenge a Galícia. Des de la seva bombolla, errarà el diagnòstic. D’una manera o una altra, el PSOE trobarà el relat que li convingui per afrontar la patacada electoral. L’últim cop que li van anar malament unes eleccions, les municipals, el president del govern espanyol es va treure de la màniga una altra convocatòria, la del 23-J. Va caure dret, com sempre, encara que fos sobre un terreny que se li belluga constantment sota els peus. Però a Galícia la seva estratègia no li ha funcionat, si és que en tenia alguna a part d’anar a remolc del BNG i acceptar com a horitzó desitjable colar-se en una Xunta presidida pels nacionalistes gallecs.
Ni un candidat gris, ni l’embolic d’Alberto Núñez Feijóo amb un intent fallit de controlar des de la campanya gallega el relat sobre les seves converses amb Junts han pogut amb la força del PP a Galícia. Paral·lelament, el BNG, recuperat de l’abraçada de l’os de la progressia espanyola amb què Podemos va estar a punt d’enfonsar-lo, amb escissió inclosa, s’ha disparat. Una cosa i l’altra expliquen el desastre dels socialistes. I una cosa i l’altra passen perquè Galícia ha funcionat amb els seus propis codis i no amb els de Madrid.
Galícia no és Espanya ni tan sols per al PP, malgrat que ells ho llegeixin just al contrari. Pedro Sánchez no pot rendibilitzar allà mecanismes que li funcionen en altres contextos –tot i que no a Madrid pròpiament dit, on no té res a fer amb Ayuso i Almeida–, però Feijóo tampoc pot interpretar la victòria d’Alfonso Rueda com si fos seva ni com el principi de la seva remuntada contra el PSOE. El que passa a Galícia es queda a Galícia perquè, de fet, és un altre país. El PP hi resisteix amb un candidat mediocre i encara que el seu líder estatal –i expresident de la Xunta– faci el ridícul, però és una hegemonia que envelleix malament. Mentrestant, el sobiranisme s’obre camí per provocar en algun moment un gir que s’escapa de l’eix PP-PSOE. Caldrà veure ara com gestiona el BNG aquests resultats històrics que no acaben de ser el que volien, perquè no arriben a la Xunta, i si troben la manera de fer-los créixer per executar el canvi que diuen que ja s’ha produït al país.
