Mestres i professors estan convocats a una vaga que anirà per zones fins dijous i que divendres tindrà abast nacional, amb una manifestació per fer més visible la mobilització. Serà, precisament, el dia que es debatran i votaran al Parlament les esmenes a la totalitat del pressupost presentat pel Govern per a aquest any. L’executiu de Salvador Illa no té, almenys de moment, els suports necessaris per aprovar els comptes. Però, si no hi ha cap sorpresa, la tramitació tirarà endavant perquè les esmenes de retorn tampoc tenen prou força per aprovar-se. Tot continuarà pendent del pols d’ERC amb el PSC i el PSOE per la gestió de l’IRPF. I, mentrestant, el pacte amb dos sindicats de docents, cap dels quals és el majoritari, no haurà pogut evitar la vaga. Paradoxalment, era un acord per al desacord: només haurà servit per provocar la divisió del sector, però ni així el Govern haurà vençut.
La desconfiança i l’esgotament dels mestres, com passa amb els metges i amb el deteriorament de les infraestructures, ve de lluny. I el PSC està descobrint que la causa no era la mala gestió dels independentistes que governaven –encara que ho continuïn dient–, sinó la falta de recursos que asfixia el país, el dèficit fiscal crònic que un càlcul del mateix govern d’Illa ha actualitzat fa unes setmanes. Davant les dificultats objectives, s’opta per la propaganda: un anunci reivindicant un nou model de finançament que encara no s’ha concretat en cap llei i amb la pota de la recaptació de l’IRPF en suspens, un Pacte Nacional per la Llengua sense consens, una foto amb sindicats i patronals per demanar que s’aprovi el pressupost.
Venien a pacificar i gestionar. “Girar full” i “unir i servir” eren els lemes. I han descobert que no hi ha prou diners a la caixa per a la gestió, que el sector públic esclata i que fins i tot els escriptors premiats es revolten. Imaginar-se el país que no és pot servir per a la batalla partidista i electoral, però la ficció no és sostenible en el temps. Catalunya és estructuralment maltractada pels mecanismes de l’Estat, governi qui governi, a Barcelona i a Madrid. Si no es trenquen aquests engranatges, serà impossible canviar res.
