El 12-M està en joc molt més que un govern autonòmic. Començant per la primera capa institucional, l’Ajuntament de la capital del país, que roman en una minoria històrica amb el PSC al capdavant, però amb ERC esperant a cobrar la factura de quedar-se sol votant-li els pressupostos, els Comuns pressionant per cobrar-se la factura de la investidura, i Junts sense tirar la tovallola per si de cas l’aritmètica del Parlament els donés una finestra d’oportunitat. Ras i curt, deu mesos després de la investidura de Collboni amb els vots de PP i Comuns dirigits des dels despatxos del PP i el PSOE, només està clar que l’alcalde no deixarà la seva cadira, i que els resultats del 12-M li diran -segons les necessitats de Salvador Illa o les dels altres contrincants- amb qui compartirà el poder.
Però l’espantall de l’anomenada ‘operació Collboni’, per la qual Ada Colau es va aliar amb el PP per barrar el pas a un alcalde i un govern independentistes -amb el precedent de la perversió de l’acord amb Manuel Valls per apartar ERC- està cridada a protagonitzar part de la campanya electoral nacional si, com sembla, tant el PSC com Junts la plantegen com un plebiscit entre Illa i Puigdemont. ‘Fer un Collboni’, o dit d’una altra manera, transgredir les costures ideològiques dels partits en nom de la causa superior contra l’independentisme, és una possibilitat que ningú no gosa menystenir, si bé necessitaria un resultat excel·lent del PSC, del PP i dels Comuns, que robés la majoria aritmètica a l’independentisme. I comptant VOX, que simplement podria abstenir-se.
Sense el precedent de Barcelona, el 12-M només contemplaria les aritmètiques clàssiques de suma independentista, tripartit o la menys probable ‘sociovergència’. Però amb Collboni s’ha obert la veda i l’unionisme ha demostrat que, com l’independentisme, és capaç d’entendre’s. Ara caldrà veure si l’independentisme recupera el vot abstencionista que es va desmobilitzar el 2021 -malgrat aquesta majoria del 52%- i si és capaç de deixar de banda l’eterna guerra interna per conservar la Generalitat. L’ordre del bloc independentista -si ERC té més escons que Junts, com el 2021, o si és a la inversa- serà fonamental per començar a dibuixar aritmètiques i possibles pactes.
