En lògica hi ha una fal·làcia molt comuna que consisteix a manipular les emocions de l’altre o del públic, fent que influeixin en el procés de raonament per justificar una conclusió irracional, en comptes de fer servir arguments que siguin deductivament vàlids. I un d’aquests processos de manipulació de les emocions consisteix a revestir d’autoritat un argument pel fet que qui l’emet és víctima d’algun tipus de maltracte o de malaltia.
Els independentistes que no combreguem amb la gestió política del Procés per part de l’independentisme institucional en tenim el cul pelat, de patir aquesta tècnica. Només cal escoltar Oriol Junqueras quan va dir a Vicent Sanchis en una entrevista que qui qüestionés el que havien fet fins aleshores havia d’anar tres anys a presó com ell. He anat a presó, i per tant no em pots criticar. No hi ha cap relació racional entre una cosa i l’altra, només una manipulació emocional, i per això quan ho he denunciat públicament les crítiques que he rebut han apel·lat a les meves emocions, no al meu raonament.
Per això ni m’impressiona ni m’espanta la claca de Ciutadans, PP i VOX quan demana a les xarxes el meu cap a TV3 per atacar a Twitter una persona amb Esclerosi Lateral Amniotròfica (amb molts més seguidors que jo, per cert) simpatitzant de Falange i de VOX que es dedica a amenaçar amb denúncies al jutjat i a reclamar que tanquin comptes dels que l’ataquem precisament per ser simpatitzant de Falange i de VOX, i no per ser malalt d’ELA. Perquè, al feixisme, ni aigua. Només cal veure, de tantes altres evidències, qui és el secretari d’organització de VOX a Barcelona, conegut militant d’un partit nazi dissolt fa quatre anys.
Resulta curiós (i trist), a més, que alguns assumeixin amb tanta normalitat que una minoria vulnerable, com són les persones que pateixen una malaltia terminal, tingui patent de cors per simpatitzar, sense poder ser confrontat, amb ideologies que ataquen altres minories o col·lectius vulnerables, com ara els catalanoparlants, els immigrants, els homosexuals, les dones o qualsevol altra persona amb diversitat de gènere. Evidentment aquestes ideologies diran que aquests col·lectius no són minories o no són vulnerables, com han fet tots els que han violat els drets d’aquests col·lectius durant la història: no ho reconeixen mai, només faltaria.
En concret, aquest malalt d’ELA (continuo referint-m’hi així perquè segons aquesta gent el correcte deu ser definir una persona per la seva condició física, i no per la seva condició intel·lectual o personal, que consideren quelcom secundari) ha utilitzat la seva malaltia per difondre la catalanofòbia i la fòbia al feminisme i intentar demanar que em tanquin el compte de Twitter (ja ho havia fet abans amb altres persones que havien denunciat la seva connexió amb la ultradreta), com ara el guionista i director Luis Endera o l’humorista andalús El Monaguillo. Al final, irònicament, a qui li han tancat el compte (durant un temps limitat) ha sigut a ell, precisament per amenaçar a tort i a dret tothom que l’ataca per les seves idees, a qui ha tornat a culpar més tard d’haver patit una bradicàrdia. Un bucle absurd. Per cert, si cerqueu a la xarxa el nom dels ofesos per atacar aquest senyor juntament amb el de Pablo Echenique, representant de Podemos, o busqueu informació de com van maltractar Albert Casals, paralític que va participar als talls de la Jonquera, veureu que la discapacitat només suposa un salconduit en l’expressió de qualsevol ideologia, per miserable que sigui, en la direcció que els interessa.
(Un incís: després d’escriure aquest article, quan estava a punt d’enviar-lo a la redacció, m’han passat aquest tall d’un diputat de VOX parlant a una diputada amb discapacitat –algú que no vol passar per sobre de cap minoria com sí que vol fer ell ni té el suport del poder que té ell– , a la qual s’ha referit “com si fos una persona com totes les altres”, així, en condicional: no han passat ni 72 hores des que des del seu partit anunciessin que em volen fer cessar -cessar! s’ha de ser ridícul- de TV3 per fer el contrari, evitar paternalismes).
Doncs bé, la veritat és que al final tot plegat ha aconseguit generar en mi el que no volia, perquè ho trobo una falta de respecte, que és una certa compassió per l’individu. Jo el tracto d’igual a igual, l’he confrontat com ho he fet amb qualsevol altra persona amb les seves idees. Però al final, està essent utilitzat pels mariachis de Ciutadans, PP i VOX, a qui no els importa en absolut la seva condició de salut. És més, són els que més defensen aprimar la salut pública, cosa que afecta especialment els que tenen malalties minoritàries (l’ELA afecta 5 persones de cada 100.000 a tot el món). Aquí podeu llegir un article del programa de VOX sobre la matèria, per exemple. I per dissimular-ho, només han de pagar el tractament a un malalt que, agraït (en una situació així no se’l pot culpar, però els altres, que no hi estem implicats, tenim el deure d’entendre-ho des d’un punt de vista racional) es dedicarà a blanquejar-lo. De la mateixa manera que tenen negres racistes i dones masclistes a les llistes electorals.
Pel que fa a la campanya de desprestigi que estan intentant amb mi, no els voldria donar un disgust, però no hi tenen res a fer. En primer lloc, perquè el públic que em segueix, que és el que sustenta el meu perfil professional, és prou intel·ligent com per entendre tot el que he explicat. En segon lloc, perquè la cultura de la cancel·lació, ho haurien de saber, acostuma a no tenir efectes o fins i tot a tenir efectes contraris als desitjats. Però és clar, a ells els és igual, realment, que jo continuï o no a TV3, allà no hi tenen res a pelar. El que estan fent és aprofitant-se d’un hype a la xarxa per aconseguir rèdit electoral, i és aquí on haig d’entonar el mea culpa. Si tornés enrere, potser, per aquest motiu, no ho faria.
Però també ho fan per generar por, perquè no hi hagi més Pilars Carracelas (o Gallifantes, tuitaire a qui també han amenaçat per haver-me defensat) que se’ls acudeixi alçar la veu contra la ultradreta, i és això el que sempre acaba pesant: penso que cal intentar donar exemple. I és per això que haig d’anunciar el tercer motiu pel qual no tenen res a fer contra mi: sé perfectament el preu que té ser una veu lliure a Catalunya. Per això vaig deixar de condicionar el meu sustent exclusivament als mitjans fa molt de temps i he diversificat el màxim possible la meva activitat per guanyar-me la vida. Ho vaig fer per voluntat pròpia: no vull estar pensant a cada lloc on col·laboro “no diguis això que potser no et trucaran més i a veure què fas per arribar a final de mes”. M’encanta participar-hi, però si un dia no m’agrada o no els agrado, tinc alternatives.
Puc alimentar el meu canal de YouTube, puc fer un Patreon, puc seguir dedicant-me al màrqueting online, puc fer mil i una coses com he fet sempre i continuaré fent. Tinc, amb 38 anys, una vida laboral més extensa i diversa del que tindrà tota aquesta colla de ganduls protegits del règim en tres vides. A mi no em cauen els anells per treballar del que sigui i per començar de zero les vegades que calgui. Ho he fet perquè no he tingut altra opció i per tant amb més motiu ho faria per convicció. Per això no tenen cap poder sobre mi. Espero que si algú amb unes mínimes conviccions es planteja desconnectar-se d’aquest ecosistema per poder ser lliure sàpiga que és possible. De la mateixa manera que espero que els que en la seva vida personal han patit la manipulació de persones que els diuen coses de tipus si fas o dius això és que no m’estimes, o no valores la meva malaltia o que no tens en compte els sacrificis que he fet per tu s’alliberin d’aquest argument trampa. No és el camí fàcil. Però és el que dona més satisfacció, i això rarament es paga amb diners.
9 
24 
