Ja fa més de cinc anys que vaig deixar de ser processista. No vaig ser el primer, però sí dels primers. Vaig respectar els represaliats, aquells que en dèiem “presos polítics”. Vaig ser un malalt del color groc i vaig plorar per ells com ho van fer la majoria d’independentistes. Podria explicar moltes interioritats de partits, entitats i persones del que he viscut aquests anys de misèria, però no ho faré. No val la pena furgar en la ferida. Es van rendir i ens van enganyar. Ja fa molt de temps que penso que cal fer foc nou. I, si no en som molts que ho pensem, no ho podrem fer.
Després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, s’ha vist que estem travessant l’última frontera. L’abstenció que van patir els partits processistes va ser grandiosa, però si tornéssim a votar avui encara ho seria més. Als polítics, se’ls en fot. De fet, quan els independentistes deixen de votar, els unionistes tampoc no voten, perquè la gent es mobilitza quan hi ha alguna cosa important a guanyar o a perdre. Ara per ara, no hi ha res de res, ni per als independentistes ni per als unionistes. I la culpa és dels partits processistes. Sí, d’ERC, de JUNTS i de la CUP. Els unionistes, quan veuen aquest panorama, saben que han guanyat i que no cal anar a votar perquè no hi ha res a perdre, tot continua igual.
Als partits, se’ls en fot l’abstenció. Només miren el percentatge de vots perquè és el que els dona més o menys diputats. Després fan tripartits o, si convé, sociovergència.
Per això no crec en l’abstenció i penso que necessitem opcions noves per poder votar. Els de sempre diran que crear altres ofertes és dividir l’independentisme. Fals. La realitat és que això equival a disminuir el seu percentatge i, en conseqüència, reduir els seus diputats i tot el que els envolta. És atacar directament els seus privilegis i els seus ingressos. En definitiva, els fem perdre les cadires.
Ara per ara, el principal enemic per fer realitat la independència és el processisme. És el primer que hem de vèncer. Hem de tornar a l’octubre del 2017 i fer efectiu el mandat del referèndum. Ho necessitem tot.
És per això que m’he fet promotor de Dempeus per la Independència. És el moment de començar a treballar una nova estratègia. El processisme està a l’UCI i ara cal desconnectar-lo i enterrar-lo. La nostra feina és convèncer els abstencionistes i els que voten amb la pinça al nas, hem de fer fora els processistes de les nostres institucions –que tenen segrestades– encara que alguns, ara, ens diguin que són simples sucursals de Madrid. No és això el que dèiem i pensàvem el 2017. Ha estat el processisme que ho ha malbaratat tot.
Així que, per totes aquestes raons, us animo perquè ens doneu suport i que, si ho veieu bé, treballem plegats. Donec Perficiam.
