Era evident, quan Javier Milei va guanyar les eleccions presidencials argentines, que el nou mandatari ens regalaria hores de glòria. Resulta que aquests dies està escalfant a la banda per ajudar el seu Amic Santiago Abascal, de Vox. No tant per a les eleccions catalanes, que no sembla que els motivin en excés, com per a les europees. L’ultraliberalisme i les polítiques econòmiques de l’actual Casa Rosada han quedat en segon pla, vistos els magres resultats, i Milei s’ha llençat a la desqualificació fàcil i al disbarat encadenat. És de suposar que els seus col·legues hispànics deuen sentir-se més que exultants amb els estirabots del volcànic polític austral, i que esperen amb candeletes la visita prevista a Madrid –sense saludar ni al rei ni al president del govern d’Espanya.
Certament, al principi el ministre espanyol de Transports també hi havia posat el seu pessic de picant, com qui llença el misto i se’n desentén. L’incombustible Òscar Puente va posar Milei a una llista de presidents malvats que havien arribat al cim del poder; i el va acusar d’ingerir substàncies estranyes que li feien dir despropòsits. No calia gaire més per desfermar la verborrea de l’argentí, un personatge de llengua fàcil i volcànica. Aquesta vegada, però, la rèplica no va arribar en forma de paraules descontrolades en un ambient de míting o declaracions en el fragor d’alguna batalla. La resposta va arribar, significativament, en forma de comunicat per escrit, amb el segell oficial d’un cap d’estat.
En essència, Milei elevava el to del debat i desqualificava a Pedro Sánchez, acusant-lo de gairebé tot. Des d’aplicar polítiques que perjudicaven la classe mitjana mentre provocaven pobresa i mort (en la banda més suau del comunicat), fins a posar en perill la seguretat de les dones espanyoles a causa de les polítiques d’immigració del govern socialista. És a dir; venia a dir que les portes obertes de l’executiu de Sánchez eren en la base de les agressions que els nouvinguts no paren de cometre contra les dames hispàniques. Aprofitava, d’altra banda, per posar el dit a la llaga en les sospites de corrupció de la seva dona, i demanava sense manies que la justícia actués per aclarir les esmentades presumpcions. Hauríem de tirar molt enrere en l’hemeroteca per trobar una cadena comparable de ximpleries formulades per la via oficial, i al·ludint al mandatari d’un altre estat.
Milei ho arrodoneix tot plegat repetint la cançoneta que Sánchez ha posat en perill la unitat del regne, afartant-se de pactar amb separatistes i anant cap a la dissolució del regne (atenció, ho diu el president d’un país que fa dos-cents anys es va separar de debò i va trencar efectivament l’imperi espanyol!). L’argentí acaba celebrant que al seu país ja fa temps que van decidir acabar amb totes les barbaritats de les esquerres (gràcies a la seva encertada elecció), i espera que el poble espanyol aviat torni a escollir allò de viure en llibertat, etcètera. En fi, costa llegir el text en qüestió d’una sola tirada, i no esbufegar fort abans d’arribar al final.
La noteta de Milei ha destapat l’olla dels trons, i ja tens polítics d’una i altra banda, en campanya permanent, llençant dards enverinats a l’altre costat de l’Atlàntic. Més enllà de la constatació clara que el líder argentí està responent amb escreix a les expectatives, tenim una petita mostra del llenguatge que el futur ens reserva. Si pensàvem que la vella Europa esquivaria les males maneres del populisme americà, de nord i sud, estàvem molt equivocats. Cal dir que els estirabots de Milei funcionen; a Vox li van de perles, al de Buenos Aires també, i juraria que al PSOE no li van del tot malament, atès que ajuden a polaritzar i a oferir l’aparença de moderats contra els improperis d’un funambulista de circ. M’arrisco a apostar que cada cop en veurem més, d’astracanades d’aquestes. Està comprovat que generen milions de piulades i serveixen per conquerir les xarxes socials.
Benvinguts als profunds debats internacionals del segle XXI, doncs, i adeu a la diplomàcia elegant, i fingida, de la vella escola. Tot s’hi val per un clic.
