Es pot saber què negocieu?

Que els partits no expliquin res sobre quines qüestions discuteixen a les seves negociacions de despatx, és carn de revolució. Puc entendre que les negociacions poden ser complicades, peludes, crispades, i que és contraproduent explicar els rampells propis dels esports de contacte, els detalls morbosos que només poden servir perquè se’n faci safareig o perquè l’altra part se t’emprenyi per coses que no tenen res a veure amb el contingut de les negociacions. Ara bé, aquest exercici de contenció, de fair play, no pot servir d’excusa per a no explicar absolutament res. Els votants tenen dret a saber què s’està discutint de fer amb el seu vot i què defensa cada part. Res, ni piu.

Potser d’aquí a uns anys algú ho explicarà en un llibre que escriurà per fer-se l’honest i de passada guanyar diners amb informació que no tenia dret a retenir al seu gust. És ara, que volem saber què passa, no d’aquí a uns anys. És ara que és rellevant saber, per exemple, si Junts està negociant conselleries o si està posant com a condició per entrar al Govern que s’aixequi la suspensió de la DUI, que va ser el seu principal compromís de campanya en cas que l’independentisme superés el 50% dels vots. És ara que volem saber si ERC està intentant blindar els dos anys de taula de negociació amb Espanya que ha acordat amb la CUP, o si està lluitant per poder triar el pròxim director de TV3 o les mesures socials ics.

Com sempre, per a ERC, Junts i la CUP, la gent només és mereixedora de conèixer el veredicte de les seves negociacions. Després, com que ens hem perdut tota la part del mig, poden explicar-nos les milongues que vulguin sobre els motius de la seva decisió final, esperant, amb tota la descaradura, que hi confiem.

En el cas que Junts decidís no entrar al Govern, és evident que, sigui pel motiu que sigui i hagin anat com hagin anat les negociacions, donaran a entendre que passen a l’oposició perquè Esquerra no és prou independentista. Quim Torra segur que organitzarà cosetes per anar-ho escampant. Esquerra dirà que això no és veritat i cap dels dos aprofundirà gaire sobre el tema per no tirar realment de la manta, que aquesta part la tenen consensuada i claríssima. Si, per contra, Junts entra al Govern, és evident que els tres partits anunciaran un acord relacionat amb la independència, però els votants, que només hauran tingut dret a veure el final de la pel·lícula, no podran saber si el nus que s’ha desfet entre ells té a veure amb la independència o amb la gestió de l’autonomia. És a dir, no podran saber quins plans reals tenen els partits per a aquesta legislatura. Per protegir-se d’haver de demostrar les seves intencions, ens amaguen informació. Això sí, els mateixos que no ens expliquen mai res, tornaran a demanar-nos confiança.